El Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) ha detectat que l'aplicació mòbil de Tsunami Democràtic és vulnerable i pot comptar amb esquerdes que permetrien actuar les forces i cossos de seguretat de l'Estat per desmuntar aquesta plataforma independentista. Així ho va revelar Javier Candau, sotsdirector del Centre Criptològic Nacional (CCN), organisme adscrit al CNI, durant una roda de premsa.

Segons va reconèixer, Internet ofereix moltes eines per treballar des de l'anonimat o difondre missatges a gran velocitat. No obstant això, va negar que l'aplicació de Tsunami Democràtic sigui invulnerable. «Jo no em preocuparia massa», va assegurar en un acte acompanyat pel seu cap de ciberseguretat, Pablo López.

Candau va explicar que l'aplicació de Tsunami Democràtic es basa en «retroshare», un programari que permet intercanviar comunicacions de xarxa xifrades. Però no és l'únic mitjà al qual recorre el moviment independentista per difondre les seves crides a la mobilització, perquè també ho fa a través de xarxes d'ús massiu com per exemple Telegram.

El jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón, que instrueix la causa secreta sobre la presumpta activitat terrorista de nou membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR), té oberta també una línia d'investigació contra la plataforma Tsunami Democràtic. La seva primera mesura va ser ordenar el tancament de les pàgines web i perfils a les xarxes socials en el marc d'unes diligències practicades per un delicte de terrorisme.

En el moment del seu naixement, Tsunami Democràtic va ser avalat per diferents dirigents polítics independentistes, entre ells l'expresident català Carles Puigdemont i el seu successor, Quim Torra. La primera acció amb repercussió va ser la convocatòria de la protesta a l'aeroport del Prat de Barcelona el 14 d'octubre, el mateix dia que es va divulgar la sentència condemnatòria contra els líders del procés.

Posteriorment, des de Tsunami Democràtic s'han convocat altres talls de carreteres i sabotatges contra infraestructures com les estacions de tren, tot i que l'última de més rellevància va ser la que es va desenvolupar al pas fronterer de la Jonquera entre l'11 i el 13 de novembre. El ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, va dir quan es van iniciar les protestes en rebuig a la sentència del procés que els incidents violents estaven «protagonitzats per grups minoritaris molt organitzats».