El jutge de l'Audiència Nacional, Manuel García-Castellón estudia si investigar com a terrorisme els disturbis i les mobilitzacions que hi ha hagut a Catalunya des que es va conèixer la sentència del Tribunal Suprem als líders del procés.

Segons informen diversos mitjans, el magistrat estudia agrupar tot sels fets i aldarulls i incorporar-los a la causa que ja instrueix sobre els CDRs detinguts.

En aquest sentit, García-Castellón vol sumar-hi ara investigacions de moviments com el Tsunami Democràtic, així com també altres causes obertes pels aldarulls en les manifestacions que hi ha hagut arran de la sentència al procés.

Els enfrontaments de la setmana en què es va saber el veredicte del Suprem, en els quals hi va haver disturbis violents, es troben de moment en fase d'instrucció en diferents jutjats catalans per diferents delictes, com atemptat contra l'autoritat, lesions o danys.

Tanmateix, segons va informar El Periódico, en cap cas s'ha apreciat terrorisme, delicte que precipitaria la competència de l'Audiència Nacional per poder investigar aquests fets de forma conjunta i així tractar de determinar la seva estructura i identificar els seus promotors i organitzadors, objectiu principal de la investigació oberta a l'Audiència Nacional.

Tot i això, les forces policials ja han enviat a la Fiscalia de l'Audiència Nacional els últims talls a l'autopista AP-7 a la Jonquera i Girona entre dilluns i dimecres promoguts per Tsunami Democràtic.

Quatre dies després de la sentència, l'Audiència Nacional va obrir una investigació per delicte de terrorisme contra Tsunami Democràtic. El jutge Manuel García-Castellón va ordenar que es tanqués les pàgines web i perfils en xarxes socials, obrint una nova línia d'investigació a la ja iniciada contra nou membres dels Comitès de Defensa de la República (CDRs) detinguts amb precursors d'explosius i plans de realitzar diversos sabotatges.

Qui hi ha al darrere?

Fonts jurídiques consultades per Europa Press expliquen que la causa que se segueix a l'Audiència Nacional no se centra tant en les protestes violentes en si com en l'organització de les mateixes, de manera que l'objectiu no és assumir les investigacions obertes contra els més de dos-cents detinguts que van deixar les mobilitzacions «postsentència», sinó seguir indagant en la possible existència d'una estructura que les dirigeix.