Una anàlisi d'Amnistia Internacional (AI) sobre el judici de l'1-O al Tribunal Suprem (TS) va qualificar d'evident que la sentència té una «interpretació excessivament àmplia i perillosa» del delicte de sedició, i demana revisar-lo en el Codi Penal perquè considera que està definit de manera vaga, tot i que no veu elements per parlar d'un procés injust. L'organització va fer pública la seva valoració sobre la sentència i el judici a l'1-O en una roda de premsa a Barcelona, en la qual també va afirmar que l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez i el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, han de ser posats «en llibertat de manera immediata i les condemnes han d'anul·lar-se».

«Tot i que la nostra anàlisi no va trobar cap factor que indiqués que el judici en el seu conjunt fos injust, és evident que la interpretació que va fer el Tribunal Suprem del delicte de sedició va ser excessivament àmplia i es va traduir en la criminalització d'uns actes de protesta legítims», afirma el comunicat fet públic durant la roda de premsa.

També va afirmar que la vaguetat de la definició del delicte de sedició permet imposar restriccions al dret de llibertat d'expressió i de reunió, i «posa en qüestió les condemnes per sedició imposades als dirigents polítics».

El director d'AI a Espanya, Esteban Beltrán, va dir que Sànchez i Cuixart «mai no haurien d'haver estat empresonats per uns fets que, com la sentència reconeix, van ser eminentment pacífics», i va destacar que per la seva condició de membres de la societat civil els empara el dret de llibertat d'expressió i de reunió, cosa que la seva organització distingeix dels exmembres del Govern i de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell.

La coordinadora d'AI Catalunya, Adriana Ribas, va assenyalar de Sànchez i Cuixart que «tot i que la finalitat fos impedir una actuació policial, no van incitar a la violència», i va considerar que el càrrec de sedició és excessivament sever davant d'uns actes que s'emmarquen en la desobediència civil, per la qual cosa va demanatr que s'iniciï un procediment per anul·lar la condemna per sedició si escau.

A més de la llibertat de Sànchez i Cuixart i d'anul·lar les seves condemnes, Beltrán va explicar que AI recomana revisar «substancialment la definició del tipus penal de sedició» per assegurar que no s'imposen penes desproporcionades en actes relacionats amb la llibertat d'expressió, i assegurar que tots els condemnats per sedició puguin presentar recursos a la sentència atenent a la vulneració del principi de legalitat que l'organització va criticar.

Respecte als possibles recursos a la sentència, Ribas va avisar que AI demanarà a la fiscal del Tribunal Constitucional (TC) que tingui en compte que «la vulneració del principi de legalitat suposa una vulneració dels drets dels condemnats».

Beltrán va detallar que no han trobat elements per considerar el judici injust segons els estàndards internacionals, tot i que va demanar que es revisi la definició del delicte de sedició en el Codi Penal: «No està definida de manera accessible i previsible. Qualsevol persona ha de saber quins actes l'afecten penalment i quina pot ser la pena per aquests actes».

Va explicar que comparteixen «les preocupacions del TS per les declaracions de polítics que ja consideraven condemnats» als jutjats per l'1-O abans de la sentència, tot i que va afirmar que això no s'ha reflectit en la sentència i per tant no ha provocat que deixi de ser un judici just.

Definir conductes

L'assessor legal i de polítiques d'AI Daniel Joloy va explicar que l'organització considera que, de la manera en què està definit el delicte de sedició, permet la criminalització de protestes pacífiques i vulnera el principi de legalitat, que «suposa la necessitat de definir qualsevol conducta de manera clara per saber si és legal o il·legal», va detallar.

Joloy també va opinar que la definició del delicte de sedició permet condemnar «una àmplia gamma d'accions de desobediència civil que són legítimament usades per expressar dissidència» i va criticar que la sentència reconeix que les accions del 20 de setembre del 2017 van ser pacífiques però s'ajusten a la sedició pel gran nombre de persones que van participar en la protesta.