El Parlament va desafiar ahir les advertències del Tribunal Constitucional i va aprovar, però no publicar, una moció en la qual exposa la seva voluntat «d'exercir l'autodeterminació», en un matí que es va convertir en una cursa entre el TC i el president de la cambra catalana, Roger Torrent, que buscava esquivar la desobediència.

La contrarellotge entre el Parlament català i l'Alt Tribunal ja va començar dilluns a la tarda, quan els dos organismes van decidir avançar els seus plens programats per ahir a les 9 i les 9.30 hores, respectivament.

Torrent volia aconseguir que la polèmica moció, presentada per la CUP, es pogués votar abans que el TC decidís si suspenia la seva admissió a tràmit, ja que si això passava corria el risc d'incórrer en un delicte de desobediència, ja que està advertit de les possibles conseqüències penals de tramitar mocions que reafirmin l'objectiu de l'autodeterminació, com és el cas d'aquest text.

De fet, després de conèixer la decisió del TC de suspendre l'admissió a tràmit de la moció, el Parlament va decidir no publicar el text en el seu butlletí oficial, tot i que fonts jurídiques van precisar que la moció ja no tenia validesa tècnica des del moment en què va quedar suspesa la seva tramitació.

Tres minuts

Segons fonts parlamentàries, la photo-finish va ser la següent: Torrent va dir que la moció quedava aprovada -amb els vots de JxCat, ERC i CUP, i l'abstenció de comuns- a les 10.06 hores, i els serveis jurídics de Parlament van rebre un correu en què se'ls comunicava l'acord del TC a les 10.09 hores. En el ple d'ahir el TC també va acordar amonestar per quarta vegada Torrent.

Tanmateix, la moció no es va publicar al Butlletí Oficial del Parlament (BOPC), segons Torrent per decisió dels lletrats. «La publicació és una potestat dels serveis jurídics, que també han estat requerits pel Tribunal Constitucional», asseguren des de l'entorn de Torrent. En aquest sentit, el president va voler expressar «tota la solidaritat antirepressiva amb ells que han d'exercir les seves responsabilitats en una situació d'absoluta anormalitat democràtica».

Segons les mateixes fonts, Torrent segueix «disposat a assumir les conseqüències que es derivin de la defensa» de la llibertat dels diputats «per parlar de tot al ple». Però el que no farà «és posar en risc els funcionaris de la cambra, perquè entén que són els representants polítics els qui han d'assumir responsabilitats».

Fonts jurídiques van assenyalar que, a partir d'ara, el procediment en el constitucional seguirà el seu curs i s'estudiarà a fons l'assumpte per determinar si procedeix deduir testimoni davant la Fiscalia.

Al Parlament, el debat previ a la votació del text de la CUP va ser convuls des del minut zero: només començar la sessió, ERC va demanar que la polèmica moció fos el primer punt del dia, cosa que van secundar JxCat, comuns i CUP, però que va provocar indignació en la resta de grups.

La Fiscalia ho investigarà

Des de les files de Cs, PSC-Units i PPC van considerar que aquesta modificació de l'ordre del dia és una maniobra «injustificada» i «arbitrària» que constitueix «menyspreu a la institució», i han reclamat un informe dels lletrats al respecte i que es reunís la Junta de Portaveus.

Malgrat aquestes peticions, Torrent va seguir endavant amb el debat, en el qual les forces independentistes van reivindicar el dret de Parlament a «parlar de tot» sense traves de TC.

En paral·lel, la Fiscalia General de l'Estat va ordenar a la Fiscalia catalana que obri una investigació per desobediència a l'actuació de Parlament català per la tramitació de la moció de la CUP sobre l'autodeterminació.