Oriol Junqueras hauria d'haver estat considerat eurodiputat des de la proclamació dels resultats dels comicis europeus al maig, segons l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que també conclou que aquesta decisió no tindria efecte ja que el líder d'ERC ha estat condemnat a 13 anys d'inhabilitació.
El jurista polonès Maciej Szpunar, les conclusions del qual no són vinculants per al tribunal però acostumen a orientar les decisions de la cort europea, es va pronunciar ahir a favor de Junqueras i va obrir la porta a que puguin ser considerats eurodiputats l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i l'exconseller Toni Comín, en una situació relativament similar.
L'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) assignat al cas subratlla, no obstant això, que les seves conclusions tindrien un caràcter hipotètic atès que la sentència a Junqueras a 13 anys de presó pel referèndum il·legal de l'1 d'octubre de 2017 comporta també la seva inhabilitació, de manera que la decisió de la cort europea seria «inoperant».
«El Tribunal de Justícia no és competent per respondre a les qüestions prejudicials plantejades pel Tribunal Suprem, ja que la seva resposta tindria caràcter hipotètic», assenyala el jurista, que recorda que el cas va arribar a Luxemburg després que l'alt tribunal espanyol cursés, a petició de la defensa de Junqueras, una qüestió prejudicial relativa a la suposada immunitat parlamentària al·legada per l'exvicepresident català.
El Tribunal Suprem no va permetre que el líder independentista, jutjat llavors en el procés pel referèndum il·legal de l'1 d'octubre de 2017 i en presó preventiva, abandonés la presó per «jurar o prometre acatament a la Constitució» davant la Junta Electoral Central i recollir la seva acta d'eurodiputat com exigeix la llei electoral espanyola, en apreciar risc de fuga.
La vista del cas es va celebrar el passat 14 d'octubre, coincidint amb la publicació de la sentència del judici del procés i, segons la tesi del jurista europeu, Junqueras hauria d'haver estat reconegut com a eurodiputat i haver gaudit de la immunitat parlamentària que reclamava l'interessat fins al dia de la seva condemna.
En aquella audiència, els experts de la Comissió Europea i l'Eurocambra es van alinear amb els arguments de l'Estat espanyol en considerar que Junqueras no és eurodiputat consolidat i no gaudia d'immunitat, malgrat ser membre electe de Parlament Europeu, al no haver complimentat els tràmits exigits en la legislació espanyola. Però l'advocat rebat aquesta interpretació i proposa al TJUE que declari que "una persona que ha estat oficialment proclamada electa al Parlament Europeu per l'autoritat competent de l'Estat membre en què va tenir lloc aquesta elecció adquireix, únicament per aquest fet i des d'aquest moment, la condició de membre de Parlament ".
Aquesta condició s'aplica "independentment de qualsevol formalitat ulterior que estigui obligada a complir, ja sigui en virtut d'el Dret de la Unió o del dret nacional de l'Estat membre en qüestió" i l'eurodiputat la conservarà "fins al terme del seu mandat, excepte en els casos de dimissió, defunció o anul·lació del seu mandat", afegeix el TJUE en un comunicat.
L'advocat general considera a més que Junqueras hauria d'haver gaudit de la immunitat parlamentària des de la sessió d'obertura de Parlament Europeu (PE) de el passat 2 de juliol i que aquesta no hauria d'estar subjecta "a l'assistència efectiva del diputat europeu a la sessió constitutiva del nou Parlament electe, ni a que assumeixi efectivament les seves funcions en general, ni a cap altra circumstància ".
"Les autoritats de l'Estat membre en què el diputat en qüestió ha resultat electe estan obligades a abstenir-se d'adoptar qualsevol mesura que pugui obstaculitzar els tràmits del membre de Parlament necessaris per assumir efectivament les seves funcions i a suspendre les mesures que ja estiguin en curs, excepte que hagin obtingut la suspensió de la immunitat pel Parlament", afegeix el jurista.
La decisió de la cort europea pot afectar indirectament a Puigdemont i Comín, tots dos fugits a Bèlgica i reclamats per la justícia espanyola, els que van treure sengles escons en els comicis europeus per la llista de JxCat (Lliures per Europa) però no van ser reconeguts com a membres del Parlament Europeu en no haver retirat l'acta a Madrid i també han reclamat a tribunal de Luxemburg.
