Un jutge d'instrucció belga va deixar en llibertat sense fiança, però amb mesures cautelars, els exconsellers de la Generalitat fugits a Bèlgica Toni Comín i Lluís Puig, reclamats pel Tribunal Suprem per la seva presumpta responsabilitat en el referèndum il·legal de l'1-O. Després de la compareixença a la Fiscalia no es va fixar data per a la vista en un jutjat de primera instància a la Cambra del Consell de Brussel·les, segons van manifestar a la sortida de la Fiscalia de Brussel·les els polítics independentistes i els seus advocats.
Com a mesures cautelars el jutge d'instrucció els va exigir que declaressin una residència fixa, que estiguin a disposició de les autoritats judicials i que no surtin del territori belga. Simon Bekaert, un dels lletrats, va explicar que el jutge d'instrucció ha de decidir ara si les euroordres contra Comín (reclamat per sedició i malversació) i Puig (sol·licitat només per malversació) poden integrar-se juntament amb la de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, l'euroordre per sedició i malversació del qual va ser cursada dues setmanes abans que les dels exconsellers i la vista de la qual està fixada per al proper 16 de desembre. «Ara com ara no sabem ni tan sols la data de la nostra compareixença davant la Cambra del Consell», va afirmar Comín, que va explicar que davant del jutge d'instrucció havia al·legat que té «immunitat com a eurodiputat».
De la mateixa forma que va passar en la declaració de Puigdemont, els advocats dels exconsellers van argumentar que Comín estaria emparat per immunitat parlamentària com a eurodiputat electe després de les eleccions del passat 26 de maig, extrem que rebutgen el Parlament Europeu, la Comissió Europea i Espanya.
La llei electoral espanyola exigeix que els europarlamentaris electes es personin a Madrid per prometre acatar la Constitució i retirar la seva acta per ser proclamats com a membres del Parlament Europeu, però el cas està pendent de resolució davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Aquesta línia argumental no afecta la defensa de Puig, ja que no va concórrer en cap llista a les eleccions europees del passat 26 de maig.
Preguntats sobre les declaracions del president de Govern central en funcions, Pedro Sánchez, en el debat electoral de dilluns passat en què es va comprometre a portar Puigdemont de tornada a Espanya, i que després va matisar assenyalant que el Govern dona suport a la Fiscalia en el seus tràmits, els dos exconsellers van assenyalar que utilitzaran aquests comentaris com a part de la seva defensa a Bèlgica.
«La nostra defensa, que sempre ha incorporat com una de les línies principals la manca de garanties d'un judici just i imparcial, aprofitarà tots els fets nous que confirmen aquesta línia argumental», va assenyalar Comín.
Els exconsellers també es van referir a la declaració d'un dels CDRs detinguts, que va afirmar que el grup planejava tancar-se al Parlament almenys cinc dies, en els quals el president de la Generalitat, Quim Torra, «declararia la independència», un projecte que, segons la declaració, venia «de Presidència». «Ens sembla igual d'inversemblant que moltes de les coses que s'han estat dient en molts atestats i sumaris en aquests anys», van afegir.
