L'Audiència de Barcelona va decidir absoldre Enric Colet, ex-alt càrrec dels Departaments d'Empresa i Justícia durant l'etapa d'Artur Mas a la Generalitat, acusat d'haver adjudicat a dit un contracte a l'exdirigent de CDC Josep Tous, condemnat pel cas ITV.

En la sentència, la secció tercera de l'Audiència Provincial considera que no ha quedat acreditat que Colet, que va ser secretari general d'Empresa i Justícia durant els governs d'Artur Mas, incorre en els delictes de prevaricació i malversació, pels quals la Fiscalia demanava cinc anys de presó.

El tribunal va absoldre també Olga Tomàs, exdirectora de serveis de la Generalitat, Josep Tous -ex-número dos de la Diputació de Barcelona i excàrrec de CDC que va acceptar una condemna a multa de 22.500 euros pel cas ITV- i la seva dona, que administrava les empreses relacionades amb la contractació.

D'acord amb les magistrades, no és possible evidenciar que el 2011 Colet va «imposar» la contractació d'una companyia de Tous «contra tota dificultat o irregularitat», com defensava el ministeri públic en aquesta peça separada de la trama «ITV», causa en la qual l'exlíder de CDC Oriol Pujol va acceptar dos anys i mig de presó per cobrar comissions il·legals d'empresaris a canvi d'afavorir els seus negocis.

«La prova practicada no ens permet concloure que el senyor Colet actués de manera que induís a actuar la senyora Tomàs com ho va fer», sosté la sentència sobre la contractació, abans d'indicar que tampoc «consta» que l'ex-secretari general d'Empresa fos «coneixedor dels detalls de la contractació».

Censura, en canvi, la «falta de rigor» en el procedir de l'Administració en convidar les empreses que concorrerien al concurs d'adjudicació, dos administrades pels Tous i una tercera gestionada per un treballador autònom. La sala entén a més que, a diferència del que assenyala la Fiscalia, l'encàrrec d'elaborar un pla estratègic destinat a redissenyar l'Agència Catalana del Consum era, lluny «d'un encàrrec fictici», un «treball precís» que «responia a una necessitat». «Sobre la desaconsellable externalització del servei (...) no podem compartir-la», apunten les magistrades, que argumenten que Colet volia un «pla d'acció que «col·lisionava amb la forma de procedir» de l'Agència Catalana de Consum.