l tribunal de primera instància belga a càrrec de l'euroordre contra l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont va concedir ahir un ajornament de la vista sobre el cas fins al proper 16 de desembre, per donar temps a la defensa de l'exmandatari a presentar més al·legacions escrites.

La defensa de Puigdemont havia avançat ja que demanaria posposar la vista que estava fixada per ahir a la Cambra del Consell -el tribunal neerlandòfon que porta el cas- per poder presentar observacions per escrit.

«Finalment el tribunal ha acceptat la nostra petició d'ajornar la vista fins al 16 de desembre. Al desembre ens tornarem a posar en mans de la Justícia, com sempre a treballar amb plena independència i plena professionalitat», va afirmar Puigdemont.

Carles Puigdemont estava citat a respondre a porta tancada en aquest tribunal per l'euroordre reactivada contra ell pel Tribunal Suprem espanyol per presumptes delictes de sedició i malversació, després de publicar-se la sentència sobre el referèndum secessionista il·legal l'1 d'octubre del 2017 a Catalunya.

No obstant això, la vista va ser breu perquè el jutge va accedir a la petició de la defensa de Puigdemont de concedir un temps addicional perquè hi hagi més precisions per escrit, de manera que l'audiència en si va ser posposada.

L'advocat de Puigdemont Simon Bekaert va confirmar que el ministeri públic belga és partidari d'entregar a Espanya l'expresident de la Generalitat pels delictes que recull l'euroordre en contra seva, sedició i malversació, alineant-se així amb la tesi del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena.

«Invocarem la immunitat»

«Per descomptat, contestarem això a través d'observacions escrites. Invocarem la immunitat i farem servir els mateixos arguments que fa dos anys, perquè estan en joc els mateixos arguments i alguns d'addicionals», va afirmar Bekaert.

Segons la defensa de l'exmandatari català, el jutge d'instrucció escoltarà els arguments de les parts el pròxim 16 de desembre, informació que tindrà en compte al costat de l'aportat en les al·legacions per escrit, i podria traslladar algunes preguntes tècniques durant aquesta vista, que es prolongarà més que la d'ahir.

El jutge determinarà llavors una data per donar a conèixer la seva decisió, que podria comportar el lliurament a Espanya de Puigdemont o el rebuig d'aquesta, però també la remissió d'una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre el cas.

Un altre dels lletrats de Puigdemont, Gonzalo Boye, va apuntar que la Fiscalia belga «no s'oposa a l'extradició» i va dir que desenvoluparan la seva defensa basant-se en principis com «el tema de la immunitat (europarlamentària), la vulneració de drets civils i polítics, els drets fonamentals i les garanties de degut procés».

Les pressions de Calvo

També faran esment a la presumpció d'innocència de l'exmandatari català, un àmbit en el qual, va considerar, «ajuden molt» les declaracions de la vicepresidenta del Govern en funcions, Carmen Calvo, ahir al matí sobre el cas davant la Justícia belga.

Calvo va advertir que el Govern espanyol no entendria que l'Estat belga «no lliuri els que estan fugits de la Justícia espanyola» i prendrà les decisions que consideri oportunes si Bèlgica es nega finalment a lliurar Puigdemont.

«La ministra Calvo ha dit que això afectaria les relacions polítiques i diplomàtiques entre Bèlgica i Espanya quan estem parlant d'un tema estrictament judicial, o això crèiem nosaltres», va assenyalar Boye preguntat per aquest assumpte.

En aquest sentit, la Comissió Europea va recordar que les euroordres són «un procediment purament judicial». Preguntada sobre l'advertència de Calvo a Bèlgica, una portaveu de l'executiu europeu va assegurar que no vol «comentar casos específics» perquè són els jutges de cada país els que han de «valorar cada cas». Tot i així, subratlla que es tracta d'un mecanisme «purament judicial» en el qual la Comissió «no té cap rol».

En llibertat sense fiança

Després d'una primera compareixença de Puigdemont davant del jutge a mitjans d'aquest mes, el jutge instructor del cas va deixar l'expresident de la Generalitat en llibertat sense fiança però amb mesures cautelars, exigint-li que declari una residència fixa, que estigui a disposició de les autoritats judicials en tot moment i prohibint-li sortir de Bèlgica. El tribunal decidirà si acorda el lliurament o no a Espanya de Puigdemont, decisió davant la qual cap recurs en apel·lació, primer, i en cassació, després.

El termini normal del procés és d'un màxim de 60 dies, que poden ampliar-se a 90 en casos excepcionals.