Cada vegada que un polític pronuncia la paraula «diàleg» un innocent pateix mal de panxa, com a mínim. I aquests dies, les gastroenteritis... deuen tenir l'abast de les set plagues bíbliques d'Egipte plegades. Ara que la cara fosca del procés s'ha fet visible, en forma de violència inusitada pels carrers de les principals ciutats de l'«oasi català» -concepte encunyat pel periodista vigatà Manuel Brunet (1889-1956) per definir la bona relació que al segle XIX mantenien les famílies de la burgesia catalana amb l'únic objectiu de fer de Catalunya, i molt especialment Barcelona, el contrapès econòmic al centralisme polític de Madrid- les invocacions al «diàleg» surten de sota les pedres.
Parlem?
Els empresaris volen «diàleg»; i els sindicats, i les associacions i fins i tot la policia («estem en una època en què no s'escolta prou», declarava, ahir, el director general de la Policia, Francisco Pardo). La fal·lera és tal que fins i tot el mateix dia en què, des del Parlament, els tres partits independentistes -JxCat, ERC i CUP- tornaven a fer pam i pipa a les advertències del Tribunal Constitucional -sí, el mateix que va avisar l'expresidenta Carme Forcadell, condemnada a 11 anys de presó-, el president que va arribar al palau de la Generalitat per fer efectiu «el mandat» de l'1 d'octubre de 2017, Quim Torra, té ganes de parlar... amb el Govern d'Espanya, sota el lideratge en funcions del socialista Pedro Sánchez.
- ¿Está el enemigo? [silenci]. ¡Que se ponga! [silenci].
Recorden el gag de l'humorista nascut a Madrid el 1919, militant de les Jonventuts Socialistes, combatent republicà a la guerra civil, presoner del franquisme que va sobreviure a un afusellament a El Viso de les Pedroches (Còrdova) -els botxins anaven tan torrats que van fallar-, exiliat a l'Argentina «per un empatx de dictadura [de les de debò]» i traspassat a Barcelona l'any 2001? Superada una setmana de disturbis, la confirmació que existia ràbia enmig de tant somriure independentista, aferrar-se al «diàleg», l'últim clau roent que queda, és tendència, fins i tot al Twitter.
Franco sortirà de la tomba i...
Quatre, fins a quatre vegades el president Torra ha trucat a l'«enemic» aquests dies, que de moment no s'hi posa. «Quins collons!», renegava diumenge davant les càmeres del 30 minuts de TV3 el polític nascut a Blanes i emparentat amb Santa Coloma de Farners des d'un despatx de la primera planta del palau que fa de seu del Govern català. «Si Torra vol parlar, que ho faci primer amb els catalans, sobretot amb els que no pensen com ell» i «si ha de fer trucades, que en faci a la convivència», responia Sánchez des de Huelva, i no és un gag de Gila.
Franco haurà sortit de la tomba i, anant bé, Sánchez no haurà despenjat el telèfon; anant malament, el «diàleg» que tothom reclama es quedarà, almenys fins passat el 10-N, en contactes de zero rellevància política entre la vicepresidenta en funcions, Carmen Calvo, i el vicepresident Pere Aragonès. I superada l'enèssima jornada electoral ja es veurà qui dialoga amb qui: el PP i Vox (!) pugen en les enquestes.
Després del Brexit
Sánchez no contesta i el Govern de la Generalitat, per boca de la consellera portaveu, Meritxell Budó, confia que el «procés català» serà, «després del Brexit», el «segon» que haurà d'afrontar la Unió Europea. És una manera de veure-ho, molt diferent a la del president de la Comissió Europea sortint, que en el seu discurs de comiat a l'Eurocambra etzibava, ahir: «Tingueu cura d'Europa i combateu l'estúpid, i de cervell estret, nacionalisme. Llarga vida a Europa!». Ehem.
Mallorca, Jerez, Lleida,...
Mentrestant, Sánchez no respon i a Llubí, a Mallorca, aproven una moció contra la sentència del Tribunal Suprem amb l'abstenció (!) del PP com a mostra d'«indiferència» per una qüestió que no «incumbeix els ciutadans» d'allà. I a Jerez de la Frontera, terra dels Arrimadas, proposen que el Premi Princesa d'Astúries de la Concòrdia sigui per a la Policia Nacional i els Mossos d'Esquadra, «homes i dones de pau» a pesar del que diu «la propaganda independentista», sosté el portaveu municipal del PP, Antonio Saldaña.
Sánchez no havia contestat, encara, i a Corbera de Llobregat suspenien un festival de «ciència-ficció i arts», de nom Fornaea, previst per als dies 26 i 27 d'octubre, per culpa de les mobilitzacions convocades per l'Assemblea Nacional Catalana i Òmniu Cultural, coi de «procés». Què és ciència i què és ficció a Catalunya?
Sánchez encara no havia despenjat el telèfon i, a Lleida, ferma terra, el president provincial d'Esquerra Republicana rebia una delegació de polítics socialistes locals i de la Franja veïna per dir-los que «tenim moltes coses en comú per [atenció!] dialogar».
«Venir i no tenir un gest amb el president de Catalunya em sembla un gest de menyspreu», es queixa de Sánchez Quim Torra, que reitera que la proposta política que defensa consisteix a «tornar a votar (...). I tant que sí!». Qui sí escolta i parla i es troba amb el president és l'advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, investigat per, presumptament, blanquejar diners del narcotraficant gallec Sito Miñanco. Ahir era al palau de la Generalitat... amb Torra. I no és un gag de Gila.
