Formacions sobiranistes de Catalunya, Euskadi, Galícia, el País Valencià i les Balears han signat aquest divendres una declaració política que pregona “la necessitat d’arribar a un acord polític” a nivell estatal que reconegui el dret a l’autodeterminació i inclogui l’alliberament dels presos i el retorn dels exiliats. Representants del BNG, CUP, Demòcrates, EH Bildu, ERC, Esquerra Valenciana, MÉS per Mallorca, MÉS per Menorca, PDeCAT-Junts per Catalunya i la Crida han rubricat la Declaració de la Llotja de Mar, un text que subratlla els “retrocessos democràtics” viscuts els darrers temps a l’Estat i que en darrer terme apel·la la comunitat internacional a “possibilitar, donar suport i promoure” les “solucions” al conflicte.

La signatura de la Declaració de la Llotja de Mar ha reunit en aquest edifici històric de Barcelona representants de diverses formacions sobiranistes catalanes, balears, del País Basc, Galícia i el País Valencià. BNG, Crida Nacional, CUP, Demòcrates, EH Bildu, Esquerra Republicana, Esquerra Valenciana, MÉS per Mallorca i MÉS per Menorca i PDeCAT-Junts per Catalunya han donat suport a la Declaració.

El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, en representació d’ERC, la diputada de Junts per Catalunya al Congrés, Laura Borràs, el coordinador general d’EH-Bildu, Arnaldo Otegi, la diputada i la regidora de la CUP, respectivament, Natàlia Sánchez i Núria Gibert, així com representants dels nacionalistes gallecs del BNG o de Més Mallorca, han estat alguns dels representants polítics presents en la signatura.

El text arriba, expliquen, “davant la decisió de la justícia espanyola de condemnar els legítims representants del poble de Catalunya i els líders de les organitzacions socials que van fer possible el referèndum de l’1 d’octubre de 2017, i davant la greu restricció que aquesta sentència imprimirà a l’acció política d’ara en endavant”.

En aquest context, els sostasignants lamenten la impossibilitat d’una plena democratització de l’Estat des de l’any 1978 “per la resistència de les velles estructures del règim anterior” i destaquen els “darrers retrocessos” en matèria de drets civils i polítics, coincidint amb “l’aparició de grans corrents polítiques, tant d’àmbit estatal com en el de les seves minories nacionals”.

La declaració constata que les sentències contra els líders polítics catalans 2tindran greus efectes en l’exercici dels drets fonamentals de tota la ciutadania”. “Seriosament preocupats”, els partits proposen a l’Estat un “arribar a un acord polític” que passa per reconèixer el dret de l’autodeterminació, el caràcter democràtic i pacífic de l’“acció política” d’aquests partits, la llibertat dels presos i preses polítiques i el retorn dels exiliats. També reclama garantir les llibertats civils i polítiques i desenvolupar “les polítiques socials i econòmiques que permetin el progrés” dels respectius “pobles” de l’Estat.

Els signants es comprometen amb la recerca de “solucions democràtiques i estables al conflicte polític” dels diversos “pobles” al sí de l’estat espanyol, i finalment apel·len a la comunitat internacional a “possibilitar, donar suport i promoure aquestes solucions”.