JxCat, ERC i la CUP van pactar, ahir, una proposta de resolució al Parlament que rebutja la sentència del procés i al·ludeix al dret a l'autodeterminació, un text amb el qual llencen un pols al Tribunal Constitucional (TC), encara que està redactat en uns termes que busquen evitar que sigui impugnat. Després de les advertències del TC sobre el risc penal d'incórrer en un delicte de desobediència si no s'acata la suspensió dels acords del Parlament sobre el dret a l'autodeterminació i la legitimitat de la desobediència civil, els partits independentistes van buscar una fórmula matisada per referir-se en el seu text a la qüestió de l'autodeterminació.

Els tres grups independentistes a la cambra catalana van acordar un text conjunt que inclou un total de 15 punts, en resposta a les condemnes dictades la setmana passada pel Suprem contra els líders del procés.

El Parlament, assenyala la proposta de JxCat, ERC i la CUP, «recorda» que la pròpia cambra catalana «ha aprovat desenes de resolucions polítiques sobre el dret a l'autodeterminació des de l'any 1989 sense que això hagi estat objecte de persecució i censura per part de les institucions de l'Estat. I es compromet a seguir fent-ho si aquesta és la voluntat dels diputats i diputades».

Davant els avisos del TC, la proposta reivindica el dret dels diputats a «poder debatre sobre tots els assumptes que interessen a la ciutadania, inclosos el dret a l'autodeterminació, la monarquia o la sobirania».

Els independentistes plantegen que, «davant les coaccions dels poders de l'Estat per intentar limitar els temes de debat al Parlament de Catalunya, no hi ha cap opció més que defensar el dret a la representació política i a la llibertat d'expressió» dels diputats, perquè «si la censura entra» a la cambra, «es desvirtua el sentit de la institució».

I avisen que el Parlament «reitera i reiterarà tantes vegades com vulguin» els diputats la «reprovació de la monarquia, la defensa del dret a l'autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya per decidir el seu futur polític». La Mesa del Parlament va admetre a tràmit la proposta de resolució, tot i que els lletrats de la cambra van advertir que podria contradir la prohibició del TC d'aprovar textos sobre l'autodeterminació.

La Moncloa, a l'espera

El Govern de Pedro Sánchez, de moment, esperarà que el Parlament aprovi la iniciativa per decidir si actua contra aquest text. Fonts del Govern van assenyalar que el PSC presentarà un escrit de reconsideració a la Mesa, perquè el text conté «plantejaments sobre els quals ja ha dictaminat en contra el TC». De la seva banda, el president del Parlament, Roger Torrent, va comparèixer en roda de premsa per assegurar que no pensa «censurar» els diputats o els grups pel contingut de les seves propostes, malgrat les advertències del TC, i va subratllar que està disposat a «assumir les conseqüències» d'aquesta decisió.

Pedro Sánchez, en un acte del PSOE a Cadis, responia a Torrent que, «en el pitjor dels casos», les «provocacions» independentistes causen «dolor» a qui les fa «i a la societat catalana». En la seva visita a Barcelona, el líder de Ciutadans, Albert Rivera, va assegurar que el seu partit demanarà que se suspengui la votació i la tramitació de la resolució, que considera «inadmissible en democràcia» i suposa una «desobediència al TC».

El diputat del PSC Ferran Pedret retreia als independentistes la seva actitud: «Volen aparentar el que no és, una reconstrucció de la unitat estratègica de discurs i d'aproximacions que no es produeix. I a més intenta aparentar una resposta institucional a la sentència que tampoc no és tal».

En una línia similar, la portaveu dels comuns al Parlament, Susanna Segovia, assenyalava que el text «no és res més que l'últim intent de l'independentisme de fer veure que està unit abans de les eleccions, quan és evident que no». El diputat del PPC Santi Rodríguez denunciava que la proposta de resolució independentista «pretén ser un recurs a la sentència del Tribunal Suprem», ignorant la «divisió de poders».

Torra vol depuracions als Mossos

D'altra banda, en la roda de premsa posterior al Consell Executiu, el president Quim Torra exigia obrir una investigació interna en els Mossos d'Esquadra per «depurar responsabilitats» si hi ha hagut mala praxi durant els disturbis de la setmana passada, tot i que el conseller Miquel Buch reclamava confiança en el cos, que ha estat «a l'alçada». Torra emplaçava Buch a obrir «de manera immediata» una investigació interna i a impulsar els «expedients» que calgui als agents que no hagin respectat els protocols de proporcionalitat, congruència i oportunitat durant els disturbis per les protestes a la condemna a la cúpula del procés. La intervenció dels Mossos d'Esquadra en els disturbis iniciats la setmana passada ha originat crítiques des del mateix Govern i des de sectors de l'independentisme, davant les quals el conseller Miquel Buch ha fet pinya des del primer moment amb el cos autonòmic, encara que ha deixat clar que es revisarà la seva actuació i es depuraran responsabilitats si es detecta mala praxi.

A més de depurar responsabilitats sobre actuacions concretes dels Mossos d'Esquadra, Torra també proposa que el Parlament creï com més aviat millor una comissió d'investigació sobre els disturbis a Catalunya, per estudiar amb la «màxima transparència» tots els fets ocorreguts durant les protestes. Torra insistia que s'ha d'aclarir si hi ha hagut agents dels Mossos que s'han excedit amb la seva actuació, i d'aquesta manera poder mantenir la «confiança» de la ciutadania en aquest cos policial.

Protesta de periodistes

A la tarda, un centenar de periodistes van concentrar-se a la plaça Catalunya per protestar per les agressions que professionals dels mitjans de comunicació han patit als últims dies, per part de policies i de manifestants, en els disturbis per la sentència del procés. En l'acte, convocat per sindicats i associacions de periodistes, diversos portaveus han pres la paraula per expressar la «indignació» dels professionals dels mitjans per la violència amb què ha estat tractada la premsa als últims dies.

Colau intenta calmar els cònsuls

En aquest contex, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va voler transmetre un missatge de «tranquil·litat i normalitat» a representants consulars d'una cinquantena de països després dels aldarulls que hi ha hagut els darrers dies a l'entorn de les protestes per la sentència del procés. Colau, al costat de diversos tinents d'alcalde del seu equip, va explicar al cos consular que s'ha pogut fer arribar el «missatge de ciutat de pau i de diàleg que rebutja la violència i la intolerància». El govern municipal va posar en valor «l'esforç» fet per «garantir i recuperar» la normalitat de la ciutat, informa l'agència ACN.