Barcelona és bona si la bossa sona, però si no... Des que els independentistes violents es van fer seu allò d'«els carrers seran sempre nostres», ara fa set dies, l'activitat comercial s'ha contret entre un 30 i un 40%, segons dades de Barcelona Oberta, l'associació que aglutina els eixos comercials i turístics del Cap i Casal de Catalunya. El president de l'entitat, Gabriel Jané, lamentava ahir que el sector pateix una «paràlisi important» provocada per la intensitat d'uns disturbis que «no recordem en els últims 50 anys». En aquest context, Jané precisava que, si bé la frenada en les vendes és un fenomen que afecta bona parts dels comerços dels grans eixos barcelonins, les botigues no han patit «una situació de vandalisme generalitzada» ja que els «sabotatges» han afectat només a tres establiments. Josep Maria Goñi, de la patronal Pimec, parlava de pèrdues «econòmiques, de futur i morals» per la imatge que projecta la ciutat després de set jornades de violència consecutives, en declaracions recollides per TVE.

Cancel·lació de reserves

Més efectes dels disturbis en resposta de la sentència del Tribunal Suprem: arriben les primeres cancel·lacions de reserves hoteleres i es detecta un descens de reserves futures a la ciutat de Barcelona, segons les primeres valoracions del Gremi d'Hotels, que fa una crida al diàleg per resoldre el conflicte. El sector no disposa de dades concretes, encara, però el president del gremi, Manel Casals, assenyala a Efe que ja tenen constància d'«algunes anul·lacions». L'activitat turística representa el 15% del PIB de la capital catalana i els hotels facturen de l'ordre de 1.600 milions d'euros anuals i donen feina, de manera directa o indirecta, a 100.000 persones. L'anul·lació de reserves també s'ha notat en els apartaments turístics, apunten fonts del sector a Efe; això no obstant, les mateixes fonts apunten que les reserves per als mesos de novembre i desembre es mantenen.

«La marca Catalunya»

En aquest context, el president de l'Associació Corporativa d'Agències de Viatges Especialitzades (ACAVe), Martí Sarrate, demanava als polítics que «reaccionin» i «dialoguin», i advertia a continuacó que si no cessa immediatament la violència acabarà perjudicant «la marca Catalunya». «S'ha de frenar aquesta escalada de violència, perquè aquestes imatges, que estan donant la volta al món, poden ser perjudicials no només per a la marca Barcelona, sinó per a la marca Catalunya», declarava després de participar a la reunió de l'Ajuntament amb els principals agents econòmics de la ciutat. La cancel·lació de l'arribada de tres creuers i la suspensió d'un congrés que havia de dur 750 persones a la ciutat són notícies que confirmen que la violència al carrer té efectes sobre l'activitat econòmica.

«Greu irresponsabilitat»

De la seva banda, el Cercle d'Economia -entitat que compta amb 1.205 socis i que exerceix com un dels principals lobbies econòmics de Catalunya-, reclamava a la Generalitat, el Parlament i a l'Ajuntament de Barcelona que «deixin de banda els seus interessos legítims» i treballin «de forma coordinada» per posar fi a la violència als carrers. No fer-ho, assenyala l'entitat que presideix l'empresari Javier Faus, «seria una greu irresponsabilitat, impròpia d'una democràcia europea».

La prioritat, doncs, a criteri del Cercle, és ara «aturar la violència» perquè, mentre perduri, «és impossible que creixi res» al seu voltant i obrir «una taula de negociació». El que viu Catalunya, afegeixen, «no és el problema d'unes eleccions ni d'un govern», sinó que està en joc «el futur d'una generació». Més endavant, apunta l'entitat, arribarà el moment de demanar responsabilitats «a uns i als altres» i de formular i defensar propostes per desactivar una crisi que té «una arrel política indiscutible». Diumenge, les patronals Foment del Treball i Pimec i els sindicats CCOO i UGT reclamaven «restablir els ponts de convivència i cohesió social» amb l'objectiu de recuperar l'«estabilitat política, econòmica i social». El secretari general de la UGT, Camil Ros, reclamava, ahir, «sentit d'Estat» a la política per negociar «discretament» una solució, informa ACN. «Que ho facin com vulguin», declarava el líder sindical, però «que es reuneixin i que no ho expliquin a ningú; menys cartes i més reunions», manifestava.

El Govern: «l'impacte és relatiu»

La consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, de la seva banda, expressava «preocupació» per l'impacte que els aldarulls poden acabar tenint sobre l'economia catalana»; ara bé, exposava a continuació que aquest efecte és «relatiu», ja que «en una setmana no s'enfonsa l'economia de Catalunya». «Evidentment que ens preocupa l'impacte [de la violència], però moltíssim més atendre la causa de fons», afegia. Chacón va explicar que el seu departament està avaluant els efectes dels aldarulls sobre l'activitat dels sectors hoteler i comercial i va fer una crida a «diferenciar» les mobilitzacions pacífiques dels «disturbis o els saquejos». Va assegurar que el Govern treballarà per captar inversió estrangera, però que no callarà davant de cap «vulneració de drets».