L'operació «Judes», instruïda per l'Audiència Nacional (AN) i executada per la Guàrdia Civil i que va propiciar la detenció de nou membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) -set dels quals estan en presó preventiva sense fiança acusats de pertinença a organització terrorista i rebel·lió per, presumptament, planificar atemptats en resposta a la sentència del Tribunal Suprem-, ha aflorat «diverses converses» en les que el president Quim Torra dona cobertura a les accions de protesta contra el Govern d'Espanya que preparava l'Equip de Resposta Tècnica (ERT), una facció dels comitès. Segons la cadena SER, que cita fonts de la investigació, en les gravacions Torra anima els CDRs a executar accions de protesta i de reivindicació contra la sentència i els ofereix suport institucional a talls de carreteres els dies previs a la Setmana Santa. Als investigats presents els diu, en una de les converses enregistrades, que els donarà suport i, a continuació, els demana que es desmobilitzin coincidint amb l'operació tornada, instrucció que els CDRs haurien obeït. Cap dels investigats que s'haurien reunit amb Torra es troba en presó provisional.

Això no obstant, els enregistraments no aporten cap indici que connecti el president amb les activitats que planificaven els set detinguts, de manera que Torra no figura en el sumari com a investigat. En cas que ho fes l'Audiència Nacional hauria d'inhibir-se davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), a causa del seu aforament -la Presidència de la Generalitat atorga el dret a qui l'exerceix de ser jutjat per un tribunal diferent al que correspondria a un ciutadà normal. Ara bé, aquesta prerrogativa desapareix quan es tracta de casos de terrorisme.

És la segona vegada que el nom de Quim Torra apareix en l'operació «Judes» . En el sumari el jutge sosté en els seus escrits que diversos dels detinguts van actuar d'enllaç entre el president i el seu predecessor fugit, Carles Puigdemont, amb l'objectiu d'establir «comunicacions segures» per a l'intercanvi d'informació «secreta i sensible». En una de les reunions, avançava també la Cadena SER fa unes setmanes, va intervenir la germana de Puigdemont, Anna Puigdemont, suposadament per fer circular informació entre Waterloo -on actualment resideix l'expresident- i el Palau de la Generalitat

L'oposició demana aclariments

El grup de Ciutadans va demanar ahir al Parlament de Catalunya que Quim Torra expliqui la seva relació amb els CDRs. «Expliqui'ns quina relació té amb els implicats en els preparatius terroristes, vostè és l'infiltrat», va afirmar la líder del partit taronja a Catalunya, Lorena Roldán des de la tribuna del Parlament. Finalment, la proposta d'alterar l'ordre del dia perquè el president s'expliqués va ser rebutjada amb els vots de JxCat, ERC i la CUP.

La presidenta del grup de Ciutadans va advertir a Torra que «a través del 155 les seves amenaces de confrontació es veuran frustrades», seguint la línia que va manifestar dimecres el president del partit taronja, Albert Rivera. Després d'entrevistar-se amb el president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, Rivera va reiterar la seva aposta per l'aplicació de l'article 155 de la Constitució per intervenir l'autonomia catalana per frenar així, segons el seu parer, els greus disturbis que està vivint Catalunya aquests dies: «Senyor Sánchez, #155JA, anem tard», va manifestar a través de Twitter.

L'operació policial contra l'Equip de Resposta Tècnica dels CDR es va precipitar el 23 de setembre passat. Dos dels detinguts van admetre davant la Guàrdia Civil, abans de passar a disposició del jutge, la seva participació en l'adquisició de diverses substàncies per elaborar barreges amb les quals fabricar explosius casolans.