La licitació oficial d'obres de l'Estat a Catalunya es va disparar un 136% entre gener i setembre fins als 445 milions d'euros, segons les dades de la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC). L'increment es deu, principalment, als nivells «crònics» de baixa licitació en els últims anys i, de fet, la xifra actual encara és lluny de la mitjana de les últimes dues dècades. Les licitacions de la Generalitat també van créixer, concretament un 45%, amb un valor de 363 milions d'euros, i van ser el 24% del total. En canvi, van baixar un 10% les licitacions d'administracions locals, tot i que segueixen sent el nivell administratiu més actiu, amb un 46% del total licitat i ofertes per un import de 681 milions d'euros. En total, els concursos van repuntar un 25%.

L'Estat representa el 30% del total de les licitacions, i la seva xifra creix malgrat la pròrroga pressupostària i perquè es comptabilitzen en aquest període concursos en gran part sufragats pel pagament dels usuaris, com els d'Aena-Enaire, ADIF, Autoritats Portuàries de Barcelona i Tarragona, Renfe o Correus.

Al tercer trimestre, l'import total dels concursos a Catalunya va ser de 525 milions d'euros, molt inferior del nivell de mitjana dels darrers vint anys, que va ser de 940 milions trimestrals, i 3.750 milions anuals, a preus constants. Per altra banda, la licitació de serveis d'interès de les constructores i els seus grups, entre gener i setembre, va ser de 860 milions d'euros, un increment del 66% impulsat per la Generalitat i l'Estat malgrat una caiguda del 36% de l'administració local.

En un comunicat, la CCOC va defensar la necessitat de planificar amb terminis d'entre 10 i 15 anys, i independentment dels períodes electorals, les infraestructures a construir. A més, també va insistir que la inversió «ha de ser estable i previsible per suavitzar els cicles econòmics, donar certesa als agents econòmics i evitar forts ajustaments del sector en temps de crisi».