El Govern català va tancar files ahir amb el conseller d'Interior, Miquel Buch, que continuarà en el càrrec malgrat les peticions de dimissió per les actuacions policials de dimarts a la nit, algunes de les quals procedents del seu propi partit -JxCat-, ERC i la CUP. En una compareixença que s'havia de celebrar a dos quarts d'onze del matí i va acabar produint-se a quarts de sis de la tarda, Buch va defensar la tasca dels Mossos d'Esquadra i va assegurar que cal aïllar els «grups violents» que provoquen disturbis després de les manifestacions. Mentrestant, el president de la Generalitat, Quim Torra, va evitar parlar dels aldarulls però va indicar que «la violència no representa l'independentisme» i va afirmar que el Govern «està al costat de la gent».
Després dels incidents de dimarts a la nit a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Sabadell, que van deixar 30 detinguts i 125 ferits (dels quals 57 eren agents dels Mossos d'Esquadra i 18 de la Policia Nacional), Buch es va reunir ahir a primera hora del matí amb Torra, el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, i la consellera de Presidència, Meritxell Budó. La CUP ja n'havia demanat la dimissió per la «violència policial» injusticada en els incidents de dimarts a la nit, i entre ERC i JxCat també s'alçaven algunes veus crítiques amb l'actuació dels Mossos d'Esquadra. El candidat de JxCat al Senat, Roger Español, que va perdre un ull per l'impacte d'una bala de goma durant les càrregues policials de l'1-O, va denunciar que l'«única violència» l'està exercint la policia als carrers de Catalunya, i va considerar que les accions dels manifestants eren només una «autodefensa». Una desena de membres més de JxCat van explicar off the record que creien que Buch havia de deixar el càrrec, en considerar que no està preparat per gestionar les protestes derivades de la sentència del Suprem. A mig matí, tanmateix, el partit va fer un comunicat de suport al conseller d'Interior, Torra i la resta del Govern, reivindicant el caràcter no-violent de les manifestacions independentistes i demanant aïllar els comportaments violents. Tot i això, el partit també va reclamar que s'investiguin els incidents i, si és necessari, que s'apliquin mesures disciplinàries i sancionadores als agents dels Mossos que hagin actuat «fora de les normes establertes».
ERC, per la seva banda, també va pressionar Buch i va exigir «responsabilitats» per les càrregues policials «injustificades», tot defensant el dret a la mobilització de la ciutadania. També les seves joventuts, les JERC, van anunciar que retiraven el suport polític a Buch pels «abusos» dels Mossos, tot considerant que durant les últimes setmanes hi ha hagut un «cúmul de despropòsits» al Departament d'Interior. Demòcrates, partit integrat al grup d'ERC al Parlament, va demanar la dimissió del conseller per «l'actuació desproporcionada» de la policia catalana.
Torra obvia els aldarulls
Després de la reunió, Torra va marxar cap a Caldes de Malavella per unir-se a la Marxa per la Llibertat que havia sortit de Girona. A l'alçada de Sils, el president català, acompanyat de l'exlehendakari Juan José Ibarretxe, va fer unes declaracions als mitjans sense admetre preguntes: «Que ningú tingui dubte que aquest president i el seu Govern estan al costat de la gent», va afirmar. El president de la Generalitat inicialment va obviar els aldarulls i va afirmar que el seu govern dona suport «a totes les manifestacions que s'estan fent a Catalunya» contra la sentència, però minuts després va atendre de nou els mitjans per afegir una breu referència als incidents: «La violència no representa ni representarà mai el moviment independentista català», va afirmar.
I és que el silenci de Torra fins llavors havia causat sorpresa entre els seus propis socis de govern. El vicepresident, Pere Aragonès (ERC), va piular dimarts a mitjanit un missatge demanant «no regalar» un «155 encobert», i el portaveu republicà al Congrés, Gabriel Rufián, va demanar a Torra que condemnés les accions violentes, tot recordant que cap president català ha avalat mai aquest tipus d'actitud.
Mentrestant, silenci també per part de Buch durant tot el matí. Inicialment hi havia prevista una compareixença a dos quarts d'onze, que havia de ser sense preguntes i només per als mitjans públics catalans: TV3, Catalunya Ràdio i ACN. El Departament d'Interior, però, va rectificar i va anunciar que hi hauria una roda de premsa -amb preguntes- a les dotze del migdia, que també es va acabar cancel·lant i es va anunciar que se celebraria a la tarda.
Aïllar els violents
Finalment, Buch va comparèixer passades les cinc i va defensar l'actuació dels Mossos, tot afirmant que la Generalitat no està donant «cap motiu» per aplicar la Llei de Seguretat Nacional perquè la policia catalana està garantint el dret a la manifestació i l'ordre públic. Buch va atribuir els disturbis a «grups reduïts de manifestants violents», que va qualificar de «provocadors» i «agitadors», i va demanar «aïllar-los». També va preveure que es produiran nous brots de violència en les properes manifestacions, i va descartar dimitir. El director general de la Policia, Pere Ferrer, no va descartar que s'hagi d'utilitzar el gas pebre.
«La defensa de la llibertat no necessita cap llançament d'objectes contundents a un cordó policial», va defensar Buch, que va criticar l'existència de «grups violents» que va demanar «aïllar». «No ens fan cap bé», va afegir el conseller, que va considerar que «llançar objectes contundents contra la policia i intentar trencar cordons policials no és democràtic ni pacífic, sinó de grups violents». Per això va demanar «que les legítimes mostres d'enuig es facin de forma cívica i pacífica». També va defensar l'actuació dels Mossos davant les protestes de dilluns i dimarts, tot i que va dir que, «com sempre», el cos de seguretat revisarà les imatges «de totes les actuacions que fa l'ordre públic» per si s'ha de canviar alguna «actitud no ajustada».
