16 de octubre de 2019
16.10.2019
L'Empordà

Torroella reuneix el món local contra la sentència

Membres de JxCat, ERC, la CUP i Tots per l'Empordà demanen l'amnistia dels presos i es conjuren a treballar per exercir el dret a l'autodeterminació

16.10.2019 | 06:30
Montse Bassa, durant el seu discurs a l'acte de Torroella de Montgrí.

entenars de persones van omplir ahir a la tarda l'espai can Quintana de Torroella de Montgrí –municipi d'origen de Dolors Bassa– en un acte unitari dels partits independentistes gironins per rebutjar la sentència del Tribunal Suprem. D'aquesta manera, càrrecs electes de Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, Candidatura d'Unitat Popular i Tots per l'Empordà es van unir per demanar l'amnistia dels presos independentistes condemnats i es van comprometre a xercir el dret a l'autodeterminació.

Després que una violoncel·lista interpretés El cant dels ocells, l'alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Colomí, va donar la benvinguda als assistents. «Aquesta trobada no l'hauríem d'haver fet mai», afirmava Colomí contundent. «Tants anys de condemna són una autèntica barbaritat a qualsevol país democràtic i no podem tolerar seguir vivint amb amenaces constants», afirmava l'alcalde. Jordi Colomí va remarcar el pes del «món local» per fer front al rebuig de la sentència i va afirmar que calia «fer les coses bé» per no decebre la ciutadania.

L'alcalde de Torroella també va dirigir unes paraules a Dolors Bassa i va destacar el seu pas a l'Ajuntament com a regidora i a la Generalitat com a consellera. «Els torroellencs vivim l'empresonament de la Dolors amb una gran pena i angoixa, sobretot pels membres de la seva família, que són els qui ho pateixen més», explicava Colomí que va cloure el seu discurs exigint «diàleg, i no porres». L'alcalde d'Unitat i Progrés Municipal (UPM) va fer una crida als assistents a participar a la caixa de la solidaritat per ajudar les famílies dels presos condemnats.


«Relat fals»

Seguidament, Montse Bassa, va protagonitzar un dels moments més emotius quan va llegir – tal i com va fer dilluns a la concentració de la plaça de l'U d'octubre de Girona– la carta que la seva germana, Dolors Bassa, havia escrit des de la presó dies abans de saber el veredicte final del Tribunal Suprem. Bassa va explicar que la primera reacció que va tenir la seva germana quan va saber la sentència va ser cridar «fills de puta» contra aquells qui l'havien condemnada. «El sentiment d'injustícia que vam tenir va ser immens ja que durant la lectura conjunta que vam fer del veredicte del Suprem només hi vèiem el relat fals que s'havia inventat l'acusació», explicava Montse Bassa, qui afirmava que la seva germana estava «molt emprenyada i indignada» i va animar tothom a compartir aquests sentiments i a «treballar per aconseguir l'amnistia i la independència».

Seguidament, van intervenir representants de partits polítics gironins independentistes. El primer a parlar havia de ser l'alcalde de Besalú, Lluís Guinó (JxCat), però degut als talls i col·lapses de les carreteres gironines no va poder arribar a temps. Com a representant del partit, va parlar l'alcaldessa de Girona i diputada al Parlament de Catalunya, Marta Madrenas, que es va mostrar crítica contra la sentència del Suprem. «Volen deshumanitzar-nos i crec que hi gaudeixen amb la declaració d'aquestes penes», afirmava Madrenas, qui reconeixia estar vivint una «gran frustració» i que calia «recuperar el compromís i el coratge per aconseguir la independència».

Seguidament, va ser el torn de l'alcaldessa de Susqueda i membre del govern de la Diputació de Girona, Eva Vinyoles (ERC), que va qualificar la sentència de «terratrèmol» i «escarment» i va manifestar que l'única solució serà «democràtica» i no «judicial». També va fer un clam a la independència com a «única via possible i inevitable». Vinyoles va explicar que havia intercanviat una sèrie de cartes amb Dolors Bassa i l'exconsellera li havia assegurat que una de les primeres coses que faria quan sortís de la presó seria visitar el paisatge «envejable» de Susqueda.

La regidora de l'Ajuntament de Girona i diputada provincial, Laia Pèlach (CUP) va fer el discurs més reivindicatiu ja que va qualificar el judici de «farsa» i va definir la sentència com un «cop de puny a la democràcia». Pèlach va assegurar que dilluns al vespre havia estat a l'aeroport de Barajas i que realment la infraestructura havia quedat col·lapsada. Finalment va fer una crida als polítics electes a fer «autocrítica» i a «preguntar-nos si realment estem treballant per la república», retreia Pèlach mentre admetia que calia «aprendre del poble»

Finalment, l'alcalde de Sant Feliu de Guíxols i diputat provincial, Carles Motas (Tots per l'Empordà), va reconèixer estar vivint «impotència i tristesa» però que era necessari «deixar aquests sentiments de banda per ser ferms en les conviccions que ens han portat fins aquí».


Manifest conjunt

Un dels fills de Dolors Bassa, Josep Surroca, va llegir un manifest conjunt dels electes gironins en el qual afirmaven estar vivint «una tristor i profunda indignació ja que la sentència suposa una vulneració dels drets polítics individuals». També van afirmar que la resposta del Suprem «no ens atura sinó que ens enforteix com a moviment per debilitar el règim del 78». Entre altres aspectes, van reclamar «llibertat immediata de tots els presos i van reiterar l'exercici al dret d'autodeterminació».

Entre els assistents hi havia els consellers Chakir El Homrani i Teresa Jordà, el delegat de la Generalitat, Pere Vila, el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, i diversos alcaldes i regidors de la demarcació de Girona.

L'acte va comptar amb la participació d'unes 500 persones que van fer una marxa lenta a peu per la C-31 des de Verges i Jafre per donar suport als presos independentistes. Tots ells van ser rebuts entre aplaudiments.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook