L'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha perdut el seu accés a la seu del Parlament Europeu, edifici al qual fins ara podia accedir com a convidat d'un eurodiputat. Aquesta és la primera conseqüència tangible de l'euroordre activada dilluns per la Justícia espanyola. El Parlament Europeu ha activat la prohibició d'accés als seus edificis a l'expresident després d'«haver tingut coneixement de la tramitació d'una nova euroordre», en aquesta ocasió pels delictes de sedició i malversació, cursada pel magistrat del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena.

Es tracta d'una decisió idèntica a la que va prendre l'Eurocambra al novembre del 2017 quan s'estava tramitant la primera ordre de detenció europea contra Puigdemont, que havia fugit a Bèlgica a finals d'octubre d'aquell any. A partir d'ara, mentre es mantingui activa, ja no podrà accedir ni a la seu de l'Europarlament a Estrasburg (França) ni a la de Brussel·les (Bèlgica), on ja havia fet algunes aparicions públiques durant aquest any i on compta amb simpatitzants de la causa independentista en grups polítics com l'Esquerra Unitària Europea, els Verds o el grup dels Conservadors i Reformistes Europeus (ECR).

Llarena aixeca la suspensió

El jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, va notificar ahir a la Mesa del Parlament que l'expresident Carles Puigdemont ja no està suspès i recupera, per tant, els drets efectius com a diputat, cosa que li permetrà tornar a cobrar com a parlamentari. Els membres de la Mesa no es van pronunciar sobre això i es van limitat a donar-se per informats de la notificació de Llarena, que no afecta el diputat Antoni Comín, perquè aquest mai no va arribar a estar suspès i ha seguit cobrant fins ara del Parlament. Els dos es van concentrar ahir a Brussel·les per protestar contra la sentència del procés.

Des de Junts per Catalunya (JxCat), la seva diputada al Congrés Laura Borràs va indicar al Parlament que demanaran «la restitució de tots els drets polítics i econòmics» de Puigdemont, cosa que inclou la petició de delegació de vot.

Pel que fa a les remuneracions econòmiques com a diputat, fonts del Parlament van indicar que Puigdemont les tornarà a rebre «de manera automàtica» a partir del dia mateix en què s'ha rebut la notificació que ja no està suspès. Respecte a la delegació de vot, serà la Mesa qui es pronunciï una vegada rebi la petició corresponent de Puigdemont, encara que ja existeix una decisió precedent, quan l'expresident no estava suspès però seguia residint a Bèlgica.

Tornar a cobrar del Parlament

La mateixa portaveu de JxCat, Laura Borràs, es va referir a la situació dels diputats independentistes al Congrés que van estar condemnats pel TS, i que són Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, els quals queden inhabilitats i, en conseqüència, perden la condició de parlamentaris.

Borràs va explicar que, a efectes de restabliment del seu honor i dels seus drets, JxCat demanarà al Congrés que s'aixequi la suspensió decretada per la Mesa i que es restitueixin els seus drets amb caràcter retroactiu fins al moment de la inhabilitació. Segons Borràs, la suspensió va ser acordada sobre la base d'«una acusació infundada de rebel·lió» per la qual els diputats han quedat exonerats ara pel TS, i ha criticat, en aquest sentit, l'actuació de la presidenta del Congrés, Meritxell Batet.