15 de octubre de 2019
15.10.2019

El TS descarta la rebel·lió: «La conjura es va avortar amb unes pàgines al BOE»

El Suprem conclou que la independència era una «quimera» i que els acusats «ho sabien» Subratlla que van utilitzar el dret a decidir «d'esquer» per forçar el Govern a negociar

15.10.2019 | 06:30
La protesta del 20 de setembre de 2017 a la seu del Departament d'Economia.

El Tribunal Suprem (TS) va donar a conèixer ahir la sentència íntegra als 12 líders independentistes acusats. L'històric document consta de 493 pàgines en les quals el TS justifica la seva condemna per sedició, malversació i desobediència i remarca l'existència d'actes violents el 20-S i l'1-O, tot i que no són suficients per condemnar-los per rebel·lió.


hi va haver violència,

però no prou per

la rebel·lió


La Sala reconeix els «indiscutibles» i «paradigmàtics» episodis de violència del 20-S i 1-O, però conclou que no van ser suficients per condemnar per rebel·lió. «La conjura va ser avortada amb la mera exhibició d'unes pàgines del BOE», argumenten els magistrats.

els polítics van

enganyar «Els

il·lusionats ciutadans»


El Suprem acusa els líders sobiranistes d'enganyar els «il·lusionats ciutadans» que van confiar «ingènuament» en els seus líders polítics i van creure que assolirien «l'ansiat horitzó d'una república sobirana», un estat que segons el Tribunal només va existir «en l'imaginari dels seus promotors».

forçar la negociació

amb l'estat, l'objectiu

dels acusats


Forçar una negociació amb el Govern central va ser, segons els magistrats del Suprem, «l'únic, veritable i ocult propòsit» dels líders independentistes per promoure les accions del procés de setembre i octubre de 2017. «Van utilitzar el lema del 'dret a decidir' com a esquer per a una mobilització que mai desembocaria en la creació d'un estat sobirà».

una declaració

«simbòlica i ineficaç»


El Tribunal Suprem dona la raó als acusats en aquest punt, ja que durant el judici van reconèixer que la Declaració Unilateral d'Independència (DUI) va ser simbòlica i sense efectes jurídics. Per als magistrats la DUI va ser el «desenllaç» d'un procés per forçar el Govern central a negociar un referèndum. En aquesta línia, la sentència subratlla que la independència era una «quimera» i que els acusats «ho sabien».

els condemnats ja no

poden ser candidats

a les eleccions


Oriol Junqueras (cap de llista d'ERC per Barcelona), Joaquim Forn (cap de llista de JxCat a Girona) i els altres quatre candidats (Romeva, Sànchez, Turull i Rull) no podran concórrer en haver estat ja inhabilitats per la condemna. Tots ells formen part de les llistes i així figura al Butlletí Oficial del 9 d'octubre. Ara les juntes electorals provincials hauran d'excloure els candidats. Les penes d'inhabilitació absoluta van des de l'any i vuit mesos fins als 13 anys en funció de la pena.

els mossos, còmplices

de l'1 d'octubre


L'Alt Tribunal dona per bona la versió de l'excap de la policia catalana, Josep Lluís Trapero, quan va advertir al Govern que desconvoqués l'1-O per risc de violència. Tanmateix, apunta que el dispositiu aquell dia va ser «a totes llums insuficient» amb episodis «d'autèntica complicitat» i «quasi connivència» d'alguns agents amb els votants.

el 20-S i l'1-O,

els fonaments

de la sedició


La Sala reconeix la dissidència i fins i tot la desobediència civil «com a vehicle històric per fer front a situacions de tirania i injustícia» però considera que els Jordis van desbordar l'àmbit legítim de protesta quan van liderar les multitudinàries concentracions per impedir les ordres judicials. En aquest sentit, entén que la «concertació» amb el Govern va ser clau per impulsar la sedició a través de manifestacions en les quals s'animava els ciutadans a oposar resistència davant l'autoritat.

malversació, ocultació

i falta de control


La malversació ha caigut sobre quatre membres de l'anterior Govern, ja que el Suprem entén que van executar actes de «manifesta deslleialtat» en l'administració de fons públics, a més d'una «deliberada ocultació» de despeses per l'1-O. En la sentència es reflecteix que la quantitat que es va malversar segons els magistrats és superior als 250.000 euros, i va ser executada principalment per l'exvicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, i també pels exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, tots ells condemnats per aquest delicte, a banda del de sedició.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook