Diversos experts en Dret Penal han fet la seva valoració a la sentència i a les penes de presó per als dotze condemnats del procés a Diari de Girona i n'han valorat els punts clau. Es tracta d'un document molt llarg, de 493 pàgines, i que ha estat consensuat entre els magistrats, que han decidit les condemnes de forma unànime. «La sentència busca la condemna per sedició i, si es llegeix, es pot veure com els fets provats es corresponen amb l'argumentació jurídica que aporten», analitza l'advocat penalista Sergio Noguero. Els magistrats han considerat provat que hi ha hagut sedició, desobediència i malversació i que, en contra del que demanava la Fiscalia de l'Estat, «els fets provats no deixen cap indici que hi hagi hagut violència, i per això han descartat la rebel·lió i ho han atribuït a la sedició, que implica una massa tumultuària intentant impedir les resolucions de les autoritats judicials», subratlla.

El delicte de malversació que s'ha imposat a Junqueras, Romeva, Turull i Bassa en concurs amb sedició és, segons el lletrat, «el que està menys fonamentat, a diferència de les altres condemnes». Pel que fa a les penes, Noguero assegura que els magistrats «s'han basat en el que diu el tipus penal, ja que les penes per sedició van de 10 a 15 anys. En concurs amb la malversació, cal agafar la meitat superior, i a partir d'aquí s'han acotat a aquest supòsit», sosté. «Una altra cosa és entrar a valorar si la sedició és un delicte exagerat o no», conclou.

En el mateix sentit s'expressa el penalista Manuel Vivo, professor de Dret Penal a la Universitat de Girona, que assegura que «les penes són dins del marc legal i per tant no són desproporcionades. S'ha fet una valoració ponderada, i des del punt de vista tècnic les penes són benevolents».

Pel que fa a les valoracions de les condemnes, el Consell de l'Advocacia Catalana va emetre ahir un comunicat lamentant una pena «severa i desproporcionada» que «posa fi a un judici que mai s'hagués iniciat si la política hagués complert la seva missió».

L'advocat Carles Monguilod ha titllat de «dura» la suma de 100 anys de presó per als condemnats. Al seu parer, les condemnes són «innecessàries» i, en aquesta línia, defensa que es tracta d'un problema que «s'hauria d'haver solucionat fora del Codi Penal». El lletrat indica que «ha quedat clar que hi va haver desobediència, i que només amb aquest delicte s'hagués pogut corregir una conducta delictiva». També apunta que «si l'Estat és fort i democràticament solvent, inhabilitant el polític que no compleix la llei n'hi hauria d'haver prou».

Per la seva banda, el lletrat Manuel Mir assegura que la sentència «no s'ajusta a l'estat de dret» i que «s'ha volgut portar al món judicial una cosa que no és delicte. Es tracta d'un precedent molt perillós respecte als drets civils de manifestació».

Règim de semillibertat

Un dels punts més destacats de la interlocutòria és la porta oberta que el Tribunal Suprem ha obert als condemnats, ja que no recull l'article 36.2 del Codi Penal, tal com demanava la Fiscalia i que consisteix a prohibir beneficis penitenciaris fins al compliment de la meitat de la condemna. El president de l'Audiència de Girona, Fernando Lacaba, explica que la concessió del tercer grau, és a dir, del règim obert -que de 8 h a 20 h dona llibertat de moviment als presos-, es correspon al Departament de Justícia: «Un cop s'hagi fet la classificació dels condemnats la Junta de Règim i Tractament del centre on es trobin -un procés que ha de fer-se en un màxim de dos mesos- pot començar a veure si aquests penats poden tenir algun benefici: sortides d'un dia, permisos de cap de setmana o fins i tot la concessió del tercer grau».

El jutge de vigilància penitenciària serà «l'encarregat de controlar si els beneficis que es donin estan d'acord amb la llei». Les defenses poden demanar aquesta classificació, però la Fiscalia pot presentar recurs, que ha de resoldre el jutge de vigilància penitenciària. Així i tot encara es podria recórrer al Tribunal Suprem, que seria qui tindria l'última paraula. «No crec que els concedeixin el tercer grau immediatament», apunta Lacaba.

En aquest sentit, el president del Govern, Pedro Sánchez, va assegurar ahir que «el compliment de la sentència ha de ser íntegre». Precisament, Jordi Cuixart va subratllar en una entrevista a Catalunya Ràdio el 20 de setembre que no s'acolliria als permisos i que complirà la «pena íntegra» imposada pel Suprem.

Un altre dels aspectes que Justícia haurà de valorar és si manté els presos als mateixos centres penitenciaris. «El Suprem ha passat la pilota a l'Executiu català», subratlla Monguilod. També ho destaca Noguero, que concreta que si bé «s'imposa un càstig als presos, es deixa una porta oberta al règim de semillibertat. Deixa clar que la perillositat dels presos de reincidir no existeix, ja que els han inhabilitat de forma absoluta». Tenint això en compte, Monguilod assegura que «no hi hauria cap impediment per atorgar als processats els règims de semillibertat pròximament».

Indult

Sobre la decisió d'indultar els líders empresonats del procés, que correspon al Govern d'Espanya, els lletrats apunten que és una opció possible però «poc probable» per l'excepcionalitat de la condemna i per les elevades penes.