Cent anys de presó -un amunt, un avall- la conseqüència més devastadora del «camí cap a la independència de Catalunya» que ha incorporat l'«incompliment palmari de les bases del nostre sistema normatiu», en paraules del Tribunal Suprem (TS). La sentència està dictada i, com si es tractés d'un terratrèmol, ahir va precipitar la primera gran rèplica, en forma de protestes ciutadanes pels carrers de multitud de pobles i ciutats i d'invasions d'autopistes, carreteres i de setge a l'aeroport Josep Tarradellas-el Prat. L'alt tribunal considera provats els delictes de sedició, malversació de fons públics i desobediència per part dels líders del procés; el repartiment de penes és gradual i té en compte el rol assumit per cadascun del condemants en l'organització del «referèndum il·legal» de l'1 d'octubre de 2017. Així, la condemna més dura és per a l'exvicepresident Oriol Junqueras, sentenciat a 13 anys de presó per sedició i malversació i a 13 anys d'inhabilitació per exercir cap càrrec públic, pel «destacat paper en el procés que finalment va conduir a la inobservança de les lleis i al contumaç despreci a les resolucions del Tribunal Constitucional (TC)». El Suprem constata «la voluntat sediciosa» de Junqueras, que encaixava la implacable decisió judicial amb enteresa, almenys al Twitter: «Tornarem més forts, més convençuts i ferms que mai. Gràcies a tothom i persistiu perquè nosaltres persistirem sempre, sempre!», piulava.

Molt dura amb Bassa

Els exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa han estat condemnats a 12 anys, també per sedició i malversació. Romeva, afirma el tribunal, «conscient de la notòria il·legalitat de la seva actuació, va col·laborar en les decisions executives per garantir la celebració del referèndum i l'assoliment dels objectius del procés»; Turull «va intervenir activament en la concertada actuació sediciosa» , com a un dels impulsors polítics de Pacte Nacional pel Referèndum i de la resolució 306/X del Parlament que instava el Govern a convocar la consulta i Bassa, amb qui els magistrats són especialment durs, «es va sumar de forma activa» a l'«estratègia dissenyada per desacatar el sistema normatiu». L'exconsellera, de Torroella de Montgrí i empresonada a Figueres, va «promoure de forma directa la inaplicació de les lleis que defineixen la base del sistema democràtic» a partir de la «contumaç desatenció de tots els requeriments del TC». Tots tres queden inhabilitats per 12 anys.

A Carme Forcadell el Suprem li imposa 11 anys i sis mesos de privació de llibertat per sediciosa i la inhabilita pel mateix període de temps perquè, argumenta el Suprem, «va ser alguna cosa més que la persona que va encarnar el càrrec institucional cridat presidir i moderar els processos de creació legislativa [lleis del Referèndum i de Transició Nacional]»: «en efecte, va depassar aquest ámbit amb decisions i actes plenament integrats en l'estratègia delictiva a la que es va sumar de forma activa».

Joaquim Forn, el màxim responsable polític dels Mossos d'Esquadra la tardor del 2017, és inhabilitat i condemnat a 10 anys i mig de reclusió, els mateixos que Josep Rull, també per sedició. «Plenament conscient de la il·licitud del procés de sedició que impulsaven, de la legalitat patent de la iniciativa referendària i de l'altíssima probabilitat que es produïssin incidents (...)», Forn «va fer reiterades i contínues crides públiques a la mobilització»; Rull, de la seva banda, «va propiciar, possibilitar o determinar la realització d'actes d'alçament» amb decisions com la d'«impedir l'atracament d'una embarcació destinada per l'Estat a cobrir les necessitats del destacament [policial]» de l'1-O. Els altres tres exconsellers jutjats, Meritxell Borràs, Santi Vila i Carles Mundó, eviten la presó en ser condemnats a un any i vuit mesos d'inhabilitació per desobediència. Hauran de pagar cadascun una multa de 60.000 euros.

«Els Jordis»

«La seva contribució resultava decisiva per als objectius ideats»; «la seva autonomia orgànica i funcional i el seu funcionament assembleari no han sigut obstacle (...) per mantenir un estret contacte amb els dirigents polítics nacionalistes» i això «ha permès la seva activa participació en el disseny dels fulls de ruta que han dibuixat el suposat camí cap a la independència», exposa la sentència sobre el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, castigats amb nou anys de presó i nou d'inhabilitació per un delicte de sedició. Assenyala el tribunal que el 20 i 21 de setembre de 2017, els dies del setge a la Conselleria d'Economia, «l'actuació del senyor Sánchez va desbordar els límits constitucionals». I «de la importància del paper del senyor Cuixart en el procés de celebració d'un suposat referèndum en parlen les seves pròpies paraules».