15 de octubre de 2019
15.10.2019
L'Empordà

Professionals sanitaris denuncien la crisi del sistema públic de salut

Un informe d'experts responsabilitza l'infrafinançament de la negativa situació Denuncien que a Catalunya els pressupostos destinats a la salut acumulen un dèficit de 1.500 milions d'euros tot i les retallades imposades

15.10.2019 | 06:30
Josep Martí i Maria José Fernández, durant la roda de premsa.

Un col·lectiu de professionals de l'àmbit sanitari català va presentar un informe que denuncia la profunda crisi en la qual es troba el sistema públic de la salut, de la mateixa forma que planteja les pautes a seguir perquè aquest millori. Segons va explicar el metge Josep Martí, membre del Centre d'Anàlisis i Programes Sanitaris (CAPS) encarregat de l'informe, les causes de la crisi apunten, en primer lloc, a motius financers, de manera que el sistema públic sanitari està en regressió i infrafinançat.

«A Catalunya, els pressupostos destinats a la salut suposen un dèficit de 1.500 milions d'euros, una xifra que se segueix generant malgrat les retallades del 2010 perquè els hospitals han de seguir funcionant», va voler destacar el metge, que va denunciar que a Espanya només es dedica el 5,2% del PIB al sistema sanitari, mentre que a la Unió Europea el percentatge puja fins a un 7,5%.

El facultatiu va criticar que una altra de les causes de l'actual crisi sanitària és que el sistema de salut es troba ancorat en una estructura i uns valors propis del segle passat. «Més enllà de la falta i mala gestió del pressupost sanitari -va comentar Martí- el sistema no s'ha adaptat als nous temps, i el que ha fet és anar tapant forats amb programes parcials per intentar arreglar aquesta negativa situació».

Segons va assenyalar el facultatiu, fa falta un canvi de model radical, atès que fins ara els professionals han fet lluites sectorials dins el sector, «quan el que urgeix és analitzar el sistema en la seva globalitat».

En la mateixa línia, la metgessa d'atenció primària Maria José Fernández, membre del Fòrum Català d'Atenció Primària (Focap), va assenyalar com una altra causa de la crisi la falta de recursos que es viu a la salut primària, quelcom que provoca una precarització de tot el sistema.

En paraules de Fernández, «hi ha evidència científica que els sistemes sanitaris que inverteixen en salut primària són millors», de manera que el camí a seguir hauria de ser una inversió superior en l'atenció primària, quelcom que a més evitaria la sortida a l'estranger de molts dels professionals del sector.


Canvi de paradigma

Aquesta reubicació pressupostària, segons va assenyalar la facultativa, «fomentaria el canvi de paradigma radical que resulta necessari» per aconseguir un sistema de salut centrat no només en la malaltia, en la medicació de les persones, sinó en la prevenció, en la salut.

En un altre ordre de coses, la xifra global de factures pendents de cobrament de les comunitats autònomes amb les companyies de tecnologia sanitària se situa en 940 milions d'euros, fet que suposa un increment del 19,1 per cent respecte l'exercici anterior, en total són 151 milions més en comparació amb el mateix període del 2018. Pel que fa Catalunya, ha reduït el seu deute respecte el passat any a 56 milions, molt per sota dels 72 milions de l'any passat i els 81 de 2017.

Així es desprèn de les últimes dades que han estat difoses per la Federació Espanyola d'Empreses de Tecnologia Sanitària (Fenin), que també mostra un gran augment pel que fa al període mitjà de pagament, ja que si bé la dada de l'any passat es manté (87 dies el 2018 i 85 el 2017), s'ha vist un increment en el període mitjà de pagaments del 16 per cent, quedant així la mitjana de dies en 101. Segons reflecteixen les dades de l'Observatori de Deute de la Federació, el 89,9 per cent de les factures pendents de cobrament corresponen a l'exercici 2019 i el 14,1 per cent restant al de 2018 i anteriors.

L'autonomia amb més deute acumulat amb aquest sector és la Comunitat de Madrid amb 170 milions -el que suposa un gran augment respecte els 129 milions del 2018 i els 86 de 2017-, i el 18,2 per cent del deute total. Per darrere hi ha la Comunitat Valenciana, amb 170 milions, reduint el seu deute respecte el passat any (173 milions), i suposa un 18,1 per cent del total del deute; i Castella-la Manxa, amb 85 milions, que gairebé dobla el deute en comparació amb anys anteriors -49 milions el 2018, 46 milions el 2017.

En canvi, segons reflecteixen les dades de l'Observatori de Deute de la Federació, la comunitat autònoma que presenta més retard en el pagament, superant els vuit mesos, és Cantàbria, amb 240 dies de mitjana; i el 2018 i 2017 també va ser l'autonomia amb més dies de demora, concretament amb 262 i 199 dies, respectivament.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook