n l'entrevista que publicava ahir a El Periódico Fidel Masreal, l'exconseller de Salut i vicepresident del Consell de la República, Toni Comín, s'esbravava. En solitud, a Lovaina, a Bèlgica, escapolit de la justícia, el «procés» que fa relativament poc es venia com un passeig triomfal cap a la llibertat nacional i la riquesa col·lectiva es veu ben diferent. Manifestava Comín el desembre de 2017 en una entrevista al periòdic digital Vilaweb que «la república [catalana] serà amiga d'Espanya, malgrat la ràbia acumulada». Gairebé dos anys després, i amb la sentència del Tribunal Suprem esperant a la cantonada, a Masreal li diu que d'amistat res de res i que «s'ha de buscar el desgast econòmic d'Espanya» per arribar a «Ítaca», l'arcàdia catalana independent, a partir «d'un tipus de mobilització nou, sostingut, intens» que «té costos per a la gent de Catalunya».

- «Quins costos? -pregunta el periodista.

- Costos econòmics. No penals.

- Laborals?

- Per exemple».

És a dir, que si s'ha de perdre la feina o el sou, es perden, que «Ítaca» tot s'ho val, i que si no es paga la hipoteca o el lloguer no passa res. I els autònoms, tranquils, que «no perdran el nivell de vida», sosté Comín.

- «Vostè ho faria?

- La gent s'ha de preguntar quin preu està disposada a pagar si considera que no és lliure a l'Estat. Quin preu està disposada a pagar per la seva llibertat i la dels seus fills».

En resum: «Ítaca» ja no és de franc. La independència no es pot fer amb somriures i amb manifestacions, ni posant llumetes als cims de Montserrat o llaços grocs. «Ítaca» és el somni d'alguns que es convertiria en el malson de tots. Comín, que ahir deia blanc, avui diu negre.

La resposta de Chacón

La consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, va ser de les primeres a valorar els nous arguments de l'independentista abans ciutadà pel Canvi, abans diputat socialista al Parlament Comín: «Si la perjudiquem [l'economia espanyola], en sortirem perjudicats», sentenciava (pretèrit imperfet d'un dels verbs de moda). «És obvi que dins l'Estat -Chacón no viu a «Ítaca»- Catalunya és un dels pulmons econòmics. El que no podem pensar és a perjudicar-nos a nosaltres mateixos», afegia la consellera, que veu més intel·ligent fer compatible la mobilització ciutadana amb el dret de treballar. «A ningú no se li pot impedir anar al seu lloc de treball», insistia, clara i catalana, Chacón, que té clar que la realitat situa Catalunya en un context globlal en què la «interdependència» entre empreses i països «és increïble».

- «On serà Toni Comín d'aquí a cinc anys?

- Espero que a casa meva, a Barcelona i a Castellterçol».

Última pregunta de Masreal i última resposta de Comín, que en la solitud de Lovaina, a Bèlgica, deu pensar, encara, que «Ítaca» existeix en algun lloc.