05 de octubre de 2019
05.10.2019

El Govern espanyol avisa Roger Torrent que podria cometre «desacatament»

L'executiu en funcions presentarà davant del Tribunal Constitucional dos incidents d'execució de sentència perquè anul·li els acords de reprovació del Rei i a favor de l'autodeterminació La Moncloa adverteix el president de la cambra per les ressolucions del juliol passat

05.10.2019 | 06:30
El president del Parlament, Roger Torrent, durant una sessió parlamentària el juny.

El Govern central presentarà davant el Tribunal Constitucional dos incidents d'execució de sentència perquè anul·li part de la resolució aprovada pel Parlament el 25 de juliol, de reprovació del Rei i a favor de l'autodeterminació, i adverteixi al seu president, Roger Torrent, que pot incórrer en un delicte. Segons que va apuntar el ministre de Política Territorial en funcions, Luis Planas, podria tractar-se d'un delicte de desacatament (tot i que aquest delicte ja no és al Codi Penal), encara que caldria examinar quin tipus jurídic es pot aplicar si Torrent i la resta de membres de la Mesa del Parlament no compleixen les sentències del Constitucional.

En aquest sentit, va reiterar que el Govern central també té intenció de recórrer les resolucions del Parlament de la setmana passada, però que encara no sap quin mecanisme utilitzarà si serà un recurs ordinari davant el TC, prèvia consulta al Consell d'Estat, o serà via un nou incident d'execució.

Planas va recordar que el Govern està a l'espera de la publicació oficial d'aquestes resolucions, en les quals s'avala la desobediència civil i es demana l'expulsió de la Guàrdia Civil a Catalunya.

I en conèixer en directe que s'acabava de produir aquesta publicació en el diari oficial de la cambra catalana, va dir: «Que ben cronometrada que està l'actuació del Parlament, també la d'aquest Govern».

En els incidents d'execució acordats ahir, el Govern central demana la nul·litat de les resolucions del 25 de juliol, però també que el TC faci «una clara advertència» a Torrent i els membres de la Mesa perquè «s'abstinguin de qualsevol actuació contrària» a les seves sentències perquè tindrien responsabilitats jurídiques i penals. Planas va destacar que l'incident d'execució és un mecanisme que s'ha utilitzat molt poc i és «especialment important» perquè evita al Govern «haver de plantejar un nou recurs davant el TC en relació amb un tema sobre el qual ja hagi segut doctrina».


«Respectar i fer respectar»

«Respectarem i farem respectar la Constitució i la llei en el conjunt d'Espanya», va afirmar Planas. Així que «el millor per a tots seria que la Mesa del Parlament complís el que l'indica el Constitucional», va advertir.

La portaveu del Govern en funcions, Isabel Celáa, va explicar que l'Executiu considera que diversos apartats de la resolució del 25 de juliol, sobre les propostes «per a una Catalunya real», vulneren «directament i frontal» sentències del Constitucional per la qual cosa sol·licita la seva «declaració de nul·litat i la seva immediata suspensió».

També que s'adverteixi el president del Parlament, Roger Torrent, i a la Mesa de la seva obligació d'acatar aquestes sentències i se'ls adverteixi de les responsabilitats penals en les que poden incórrer. El recurs del Govern al TC es refereix en concret als apartats sobre la «ratificació en defensa de l'exercici del dret d'autodeterminació com a instrument d'accés a la sobirania del conjunt del poble català» i al que recull la reprovació del rei.


Eventual infracció de la llei

L'Executiu va advertir ahir el Govern català dels mecanismes que té al seu abast l'Estat per respondre a una eventual infracció de la legalitat per part de la Generalitat: «Llei de Seguretat Nacional, 155 i punts suspensius». Així es va pronunciar Celaá, que també va avisar que la Generalitat «és l'única institució en aquest moment que té la clau per obrir la porta de l'excepcionalitat».

Celaá va recordar que el Govern té «l'obligació constitucional de salvaguardar la llibertat i seguretat de tota la ciutadania», pel que compta amb «tots els mecanismes legítimament democràtics» que li atorga la Constitució i les lleis «dels que farà ús si hi ha inseguretat o excepcionalitat».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook