El Consell Nacional d'ERC va ratificar ahir les llistes que presentarà a les eleccions generals del 10 de novembre, que portaran al líder del partit, Oriol Junqueras, com a cap de llista al Congrés per Barcelona, i a l'exconseller Raül Romeva, al Senat, tal com ja van fer el 28-A.

Així, els republicans mantenen la candidatura amb els presos al capdavant a l'espera de la sentència del Tribunal Suprem, que podria condemnar i inhabilitar els líders ara en presó preventiva. La llista, en què Gabriel Rufián repeteix com a número 2, inclou alguns canvis: Gerard Gómez del Moral, que el 28-A va ser elegit diputat, ara no s'hi presenta per decisió personal.

Es repeteix l'absència de Joan Tardà, que ja va anunciar que no repetiria en unes llistes en què havia tingut un lloc destacat ininterrompudament des de 2004, però tancarà la candidatura de Barcelona en el lloc 31 de manera simbòlica. La llista al Congrés per Girona l'encapçalarà de nou la germana de l'exconsellera presa Dolors Bassa, Montse Bassa, i per Lleida i Tarragona repeteixen també els mateixos líders: Xavier Eritja i Jordi Salvador, respectivament. En la candidatura al Senat per Girona, Jordi Martí repetirà com a número u seguit per Elisenda Pérez; a Lleida l'encapçalarà Sara Bailac seguida per Miquel Caminal, i a Tarragona Miquel Aubà i Laura Castel repetiran.

Frenar la criminalització

El coordinador nacional d'ERC, Pere Aragonès, va encoratjar durant la seva intervenció al Consell Nacional els independentistes a mostrar els seus «somriures» per combatre la «criminalització» del moviment arran de les acusacions de terrorisme de membres vinculats als CDRs. «Com més crispats ens vulguin per contribuir al seu relat d'igualar independentisme a violència, més somrients ens trobaran», va dir. D'altra banda, va considerar que les eleccions del 10-N han de ser una de les respostes a la sentència del Tribunal Suprem. En aquesta línia, es va dirigir a votants del PSC i dels comuns per dir-los que ERC és la seva «opció» a les urnes perquè els republicans són els que estan «disposats» a «aturar l'extrema dreta política, judicial i mediàtica».