29 de setembre de 2019
29.09.2019

Un dels detinguts del CDR vincula Torra amb un pla per prendre el Parlament

L'arrestat hauria assegurat al jutge que el president coneixia les intencions del grup d'entrar per la força a la seu parlamentària en el segon aniversari de l'1-O Cs i PP reclamen que s'esclareixi la suposada relació Multitudinària manifestació a Sabadell per l'alliberament dels set empresonats

29.09.2019 | 06:30

Un dels integrants de l'Equip de Resposta Tàctica dels Comitès de Defensa de la República (CDRs) detinguts dilluns hauria involucrat el president de la Generalitat, Quim Torra, amb uns suposats plans del grup per prendre el Parlament de Catalunya,que s'haurien ideat pel proper 1 d'octubre, quan se celebren dos anys del referèndum del 2017 segons va avançar l' ABC i van confirmar fonts de la investigació, que van afirmar desconèixer el contingut concret d'aquesta conversa.

El membre del CDR hauria confessat que es va entrevistar amb Torra i que, per tant, aquest coneixia els suposats plans del grup per tancar-se al Parlament coincidint amb l'aniversari de l'1-O. A més d'aquest contacte directe, altres fonts del cas van indicar que un dels detinguts, Ferran Jolis, va assegurar al jutge que li havien dit que Torra els facilitaria l'entrada al Parlament per a realitzar la tancada.

Aquestes fonts van relatar que el detingut va afirmar a més que havien realitzat un contacte indirecte amb responsables de la Generalitat perquè se'ls facilités l'entrada en institucions per a la consecució dels seus plans. També van recalcar que aquests contactes per a aconseguir ajuda no van ser directes, sinó que es realitzaven a través d'una tercera persona. Jolis va explicar que li van proposar fer la cobertura logística-tècnica per a mantenir les comunicacions d'internet i dels mòbils quan estiguessin dins del Parlament.

Les fonts han afirmat que hi ha indicis d'aquests contactes i s'està investigant el que ha declarat Jolis, que formaria part del nucli dur del grup de detinguts, juntament amb Jordi Ros, Xavier Duch i Eduard Garzón, considerat el líder, d'acord amb les dades de la recerca.

El jutge Manuel García Castelló va ordenar dijous l'ingrés a la presó provisional i sense fiança dels set membres dels CDRs detinguts en l'operació Judes en considerar que integraven una organització «jerarquitzada» que pretenia instaurar la república catalana per «qualsevol via, incloses les violentes».

Segons els indicis recaptats durant un any per la Guàrdia Civil, podien haver incorregut en els delictes de pertinença a organització terrorista, fabricació i tinença d'explosius i conspiració per a causar estralls, segons fonts jurídiques.


Les reaccions

Per la seva banda, el Departament de Presidència de la Generalitat no dona «cap credibilitat» a les informacions que relacionen Quimt Torra amb els membres del CDR detinguts.

En canvi, des de l'oposició, Cs i PP van reclamar a Torra que esclareixi la seva suposada vinculació amb els detinguts. La portaveu de Cs al Parlament, Lorena Roldán, va dir que Torra és «la gasolina dels comandaments independentistes» i va demanar a Sánchez que trenqui els pactes amb els grups independentistes. En el cas dels populars, Pablo Casado va afirmar que l'independenstisme segueix «desafiant» l'Estat de manera «gravíssima» i va demanar que s'aclareixi la vinculació.

Finalment, Miquel Iceta (PSC) creu que la reacció de Torra en relació a les acusacions, que «de confirmar-se serien molt greus», «no és la pròpia d'un governant». A més, va indicar que l'independentisme hauria de ser «el primer interessat a desmarcar-se de qualsevol violència».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook