26 de setembre de 2019
26.09.2019

Torra defensa els CDRs i rebutja que es lligui independentisme i terrorisme

El president de la Generalitat alerta que Catalunya «tornarà a exercir l'autodeterminació» si es rebutja el diàleg L'oposició l'acusa de mantenir una actitud «totalitària» i reclama que plegui

26.09.2019 | 06:30
El president de la Generalitat, Quim Torra, en un instant del debat de política general.

El president de la Generalitat, Quim Torra va defensar ahir els CDRs detinguts i va rebutjar que es vinculi l'independentisme amb la violència i el terrorisme. El president de la Generalitat va advertir a l'Estat que, si insisteix a rebutjar el «diàleg» amb les institucions catalanes governades per l'independentisme, Catalunya «seguirà endavant, no s'aturarà» i «tornarà a exercir» el dret a l'autodeterminació.

Torra va iniciar ahir el discurs del debat de política general, al Parlament, amb una advertència després de l'operació policial contra els Comitès de Defensa de la República (CDRs): «No permetré mai que es vulgui associar un moviment radicalment democràtic amb el terrorisme». Torra va insistir que «el moviment independentista ha estat, és i serà pacífic i no violent», ja que busca arribar a la independència «sempre per mitjans democràtics», i va subratllar: «A Catalunya volem basar tota l'actuació de les administracions públiques en el respecte escrupolós dels drets humans, civils i polítics, individuals i col·lectius».

A la part final del seu discurs d'inici del debat, que es va perllongar unes dues hores, Torra va lamentar la «falta de valentia» del Govern de Pedro Sánchez, que no s'asseu a parlar amb les forces independentistes, de manera que «és l'Estat qui ens empeny a la confrontació». «Sempre voldrem el diàleg, però com que no s'asseuen a la taula, nosaltres seguirem endavant i no ens aturarem. Tornarem a exercir tots els drets que ens siguin negats, inclòs el dret a l'autodeterminació», va afirmar. Segons Torra, «necessitem tota la il·lusió, tota la confiança, tot el coratge, tota la complicitat cívica i democràtica per a tornar-lo a fer». Torra també va demanar «responsabilitat a l'hora d'aprovar els pressupostos.


«Liderar comandos»

La portaveu parlamentària de Cs, Lorena Roldán, va acusar el president de la Generalitat de «liderar comandos» –en al·lusió als CDRs–una expressió per la qual el president del Parlament, Roger Torrent, la va cridar a l'ordre i va ser a punt d'expulsar-la de l'hemicicle. En la seva intervenció en el debat de política general, Roldán també va assegurar que l'actitud del Govern és «totalitària»: «Sap per què? Perquè els demòcrates no donen cops d'Estat, els demòcrates respecten la llei i protegeixen la llibertat dels ciutadans». El president del grup d'ERC al Parlament, Sergi Sabrià, va fer una crida a «la resistència davant la repressió de l'Estat» contra l'independentisme català i «a l'exercici democràtic» per seguir avançant «cap als objectius de l'autodeterminació i la independència».

El líder del PSC, Miquel Iceta, va criticar el «fracàs de gestió» del Govern, que segons el seu parer «no està fent prou per aconseguir un país millor», i va convidar Torra a dimitir si no vol fer de «president autonòmic». El PSC vol que el Parlament insti Torra a convocar eleccions anticipades. La presidenta del grup parlamentari de CatECP, Jéssica Albiach, va reclamar donar una resposta a la sentència del judici de l'1-O «eficaç».


Retirada de la Guàrdia Civil

JxCat, ERC i la CUP van presentar una proposta de resolució conjunta al Parlament, en la qual aposten per una resposta institucional a la sentència del procés que passi per «l'exercici del dret a l'autodeterminació» i per reclamar un «amnistia» si hi ha condemnes. També van demanar la retirada de la Guàrdia Civil de Catalunya. El president del PP català, Alejandro Fernández, va advertir que «aquells que creuen en la pau a l'estil d'Otegi s'estan quedant amb la clau» del moviment independentista.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook