La Guàrdia Civil va detenir nou persones vinculades als Comitès de Defensa de la República (CDRs) als quals la Fiscalia acusa d'ultimar accions terroristes, ja que tenien en el seu poder material per fabricar explosius casolans i informació sobre edificis públics.
L'operació, dirigida pel jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón, és fruit d'una investigació d'un any i es va desenvolupar la matinada d'ahir davant la «certesa» que els activistes planejaven perpetrar accions terroristes entre l'aniversari de l'1-O i la sentència del procés, prevista per a la primera quinzena d'octubre.
Dos dels nou detinguts van quedar en llibertat ahir a la tarda després d'acollir-se al seu dret a no declarar a la comandància de la Guàrdia Civil a Barcelona, amb l'obligació de comparèixer davant l'Audiència Nacional quan els citin; se'ls ha mantingut l'acusació de terrorisme.
A disposició judicial
Els altres set detinguts van ser conduïts a Madrid per a la seva posada a disposició judicial durant els pròxims dies, previsiblement dijous, acusats de delictes de rebel·lió, terrorisme i tinença d'explosius. L'operació està sota secret sumarial i obert, de manera que no es descarten nous arrestos.
«Termita» i plànols d'edificis
En els deu escorcolls practicats ahir es van trobar «una gran quantitat» de precursors per fabricar explosius, entre ells «termita», un explosiu de barreja casolana basat en l'òxid de ferro i l'alumini.
Segons fonts jurídiques, es va trobar un laboratori improvisat en un magatzem que els detinguts haurien utilitzat per sintetitzar aquest explosiu sense aixecar sospites i documents que detallaven els percentatges exactes d'alumini i òxid que s'han de barrejar perquè el material resultant estigui en condicions de detonar. Altres fonts van afegir que fins i tot els havien provat en zones abandonades. Els investigadors han d'analitzar ara la resta de productes trobats, atès que la termita, combinada amb altres substàncies i en grans quantitats, pot arribar a un alt poder destructiu.
Els detinguts també tenien informació diversa (inclosos plànols en alguns casos) sobre edificis públics i sobre una casa quarter de la Guàrdia Civil. Segons la Fiscalia, tenia la determinació de concretar «projectes terroristes amb fins secessionistes» amb unes accions que podrien haver provocat «danys irreparables».
Els escorcolls es van desenvolupar als municipis de Mollet del Vallès, Sant Fost de Campsentelles, Cerdanyola del Vallès, Sant Vicenç de Torelló, Sabadell i Santa Perpètua de Mogoda.
Fonts de la investigació consultades per l'agència Efe van indicar que entre els detinguts n'hi ha almenys quatre que ja van ser arrestats en ocasions anteriors, més concretament en protestes per la detenció de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont o durant el trasllat dels presos del procés a Madrid per al judici. La Fiscalia sosté que els CDRs detinguts formen part d'un «grup terrorista d'índole secessionista catalana». Segons el ministeri públic, l'operació policial es va ordenar davant la «certesa» que els acusats pensaven actuar entre l'aniversari de l'1-O i l'anunci de la sentència del judici als dirigents independentistes al Tribunal Suprem.
«Danys irreparables»
«S'ha procedit a la detenció dels implicats per avortar el projecte que hauria pogut ocasionar danys irreparables a causa de com d'avançats estaven els preparatius», va dir la fiscalia en un comunicat difós ahir al migdia.
Per la seva banda, la defensa dels nou activistes detinguts per la Guàrdia Civil denuncia que han estat víctimes d'un «muntatge amb intencionalitat electoral» i que l'acusació contra ells té molt poc sosteniment, atès que es basa en «futuribles» i en la confiscació de substàncies de fàcil accés per a qualsevol. A això, el ministre de l'Interior, Fernando Grande Marlaska, va respondre que «el que es pot dir» sobre l'operació és que els nou detinguts «són persones concretes» a les quals «se'ls imputa uns fets concrets», que han estat determinats per l'autoritat judicial en les actuacions en el marc de l'operació.
