No són aspirants a terroristes: són independentistes que, en ser detinguts per la Guàrdia Civil, són molt més que presumptament innocents. El processisme, que davant la imminència de la sentència del Tribunal Suprem, que s'intueix dura, pateix tremolor de cames, interpreta la detenció, dilluns passat, de nou persones vinculades als Comitès de Defensa de la República (CDRs) com un mer intent de desprestigiar un moviment polític que aposta per una Catalunya separada d'Espanya -tot i que que no sap molt bé com fer-ho, Marta Rovira dixit el 13 de setembre- com a estratègia per assolir la llibertat plena, la modernitat absoluta i la civilització gairebé perfecta. El processisme polític va sortir ahir en tromba en la defensa dels detinguts i acusats de rebel·lió i terrorisme per, presumptament, planificar diversos atemptats entre l'1-O i el dia de la sentència, prevista per a la primera quinzena d'octubre: el president Quim Torra retreia per carta al president (en funcions) Pedro Sánchez que l'operació de la Benemèrita ordenada pel jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón és una maniobra per «inventar un fals relat de violència a Catalunya»; Ernest Maragall i Elsa Artadi, en plena celebració de la Mercè, feien de portaveus d'ERC i de JxCat per denunciar, una vegada més, la «repressió» de l'Estat al Principat; al Congrés -ja dissolt- Gabriel Rufián, col·lega de partit de Maragall, recordava un fiasco judicial dels temps d'Aznar, la causa del «comando Dixan», que va acabar amb cinc homes innocents a la presó, per desacreditar l'operació de dilluns (ERC vol que el ministre de l'Interior en funcions, Fernando Grande-Marlaska, comparegui davant la Diputació Permanent del Congrés per explicar «per què es va detenir gent davant dels seus fills a les sis del matí i se'ls va deixar a anar a les sis de la tarda», en referència als dos dels nou acusats que van quedar en llibertat amb càrrecs -els set restants declaren demà davant del jutge instructor).
«Intimidar els catalans»
També es va erigir en comitè de defensa dels CDRs el Consell de la República presidit per l'ex Molt Honorable Carles Puigdemont, que advertia que l'operació protagonitzada per 500 guàrdies civils en una desena de llars i locals de Barcelona, Sabadell, Cerdanyola i Mollet del Vallès, Sant Fost de Camp Centelles, Santa Perpètua de la Mogoda i Sant Vicenç de Torelló està dissenyada per «intimidar» els catalans que tenen previst sortir al carrer el dia que el Tribunal Suprem dicti sentència sobre els nou líders del procés empresonats. La Guàrdia Civil, diu el consell de Waterloo, busca «construir un relat de violència associat a un moviment polític radicalment pacífic i democràtic».
Torra indignat
En la carta remesa a Sánchez, que és a la cimera de l'ONU sobre el Clima, a Nova York, Torra - «vinc d'Òmnium, de treballar a l'ANC, tinc familiars als CDRs», deia en una entrevista a La Vanguardia el 5 d'agost de 2018- parla d'«operació judicial-policial-mediàtica» que se salta «tots els principis de presumpció d'innocència» i que inventa «un fals relat de violència a Catalunya», apuntava l'agència Efe. I es dedica a teoritzar sobre «el veritable Estat de Dret», on les «detencions preventives» no haurien de ser possibles.
Jutges per la Democràcia
En una entrevista a Antena 3, el president de Jutges per la Democràcia, Ignacio González Vega, no processista, retreia a la Fiscalia haver actuat amb una «contundència» impròpia d'una fase d'instrucció preliminar. González Vega observa «massa adjectius» en l'escrit del ministeri públic i expressa «sorpresa» pel fet que hagi transcendit informació «exhaustiva» sobre l'operació. En la mateixa línia crítica, el jutge recordava que en les operacions contra ETA mai s'investigava als acusats per rebel·lió, sinó per terrorisme, informa l'agència ACN.
El «mal moment» del procés
Amb la tan pronosticada «tardor calenta» a tocar, un sondeig de Metroscopia fet públic ahir apunta que el 79% dels catalans creuen que el procés passa per un mal moment, informa Efe. Set de cada deu votants d'ERC ho pensen; també ho fan 6 de cada 10 de la CUP i de JxCat. Entre els que van votar els Comuns, la sensació que l'independentisme polític viu hores baixes és encara més majoritària: ho pensen 8 de cada 10. Entén la majoria dels enquestats (1.500), en definitiva, que el Govern ha comès «errors greus».
