Per a uns, un «dia infame», per a d'altres, una data «que va marcar un abans i un després», tot depèn de si qui recorda el segon aniversari del 20-S, el del setge -pacífic per a alguns i violent per a uns altres, depèn- a la seu de la Conselleria d'Economia, ubicada a la Rambla de Catalunya de Barcelona, és algú de Ciutadans o el president Quim Torra. Aquell dia d'ahir feia dos anys va sacsejar el procés perquè l'Estat va interpretar com un desafiament el bloqueig per part de milers de persones a la comitiva judicial que havia acudit al departament, aleshores dirigit per Oriol Junqueras, a practicar un escorcoll amb l'objectiu de trobar informació que demostrés quins noms i cognoms estaven al darrere del pla independentista liderat pel govern de Carles Puigdemont. Era el dia en què el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sánchez, es van enfilar dalt d'un vehicle de la Guàrdia Civil per demanar als concentrats que disolguessin una protesta convocada, ves, per les dues entitats que dirigien.
Uns 14 anys
Per a Cuixart i Sánchez, el 20-S de 2017, efectivament, va marcar un «abans i un després» en les seves vides; però també els va acabar resultant d'alguna manera «infame», perquè la seva participació en aquella protesta els ha suposat, de moment, dos anys de presó preventiva, sota l'acusació de rebel·lió i de sedició. La Fiscalia els demana 17 anys de reclusió; ahir, Cuixart, en una entrevista a Catalunya Ràdio anunciava que complirà tota la pena que li imposi el Tribunal Suprem, que ell mateix aventura que serà d'uns 14 anys. De moment ja ha renunciat al programa individual de tractament penitenciari, preceptiu per poder accedir a beneficis com ara permisos i el tercer grau. «Llibertat, amnistia i... #autodeterminació!» piulava el perfil de Twitter del dirigent d'Òmnium que, anunciada la seva decisió de complir la pena sencera, afirmava que mai farà «cap retret a ningú que opti per una altra opció», en referència a la resta d'empresonats, segons recollia l'agència ACN. Més: assumida la presó, Jordi Cuixart reclama a les institucions que donen suport al procés que la reacció a la sentència que segons el fiscal en cap de l'Audiència Nacional, Javier Zaragoza, es dicatarà en els «deu primers dies d'octubre», no es quedi en una altra «fotografia», perquè seria «una falta de respecte» no plantar cara políticament quan som a punt d'entrar en «un escenari de lluita antifranquista». Res d'indults, diu Cuixart. Amnistia al procés, exigeix. «Victòria» del «ho tornarem a fer» -de moment només un eslògan més d'Òmnium-, clama.
El president, amb la pancarta
La magnitud de l'anunci de Jordi Cuixart, decidit a sacrificar la llibertat per una pàtria en (de)construcció, deixava en un segoníssim pla el nou enfrontament del president de la Generalitat, Quim Torra, amb el Tribunal Superior de Justícia (TSJC).
Tregui la pancarta que reclama la llibertat dels presos del balcó de la Generalitat, li deia el TSJC. Resposta de Torra, que s'arrisca a ser acusat d'un delicte de desobediència: «no». Mentrestant, la recusació per part de la defensa del president de jutges que han de dirimir si és culpable d'un delicte de desobediència per haver ignorat una resolució de la Junta Electoral Central que li manava treure la pancarta de la façana del palau de la plaça de Sant Jaume, ha obligat el TSJC a endarrerir la data del judici fins al 18 de novembre.
Torra, que disposa de cinc dies per recórrer la instrucció del TSJC, que no és ferma, no deposarà l'actitud desobedient perquè «la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats» és «un clam molt majoritari de la societat catalana i un compromís democràtic del Govern amb les persones que pateixen la repressió per haver defensat la democràcia, els mandats electorals i els drets fonamentals».
Ahir va fer dos anys que el poder judicial va reaccionar contra un procés que va apostar per fer Catalunya independent de manera unilateral. Els deu primers dies d'octubre s'apropen: la Sentència (en majúscules) està per caure.
