s Rafael Ribó -ho diu la institució que representa- «el defensor de les persones», síndic de greuges, la versió catalana de l'Ombudsman suec. Com a tal, fiscalitza la feina que fan el poder executiu, el legislatiu i fins i tot el judicial. I fa informes d'índole diversíssima: el 27 de maig del 2017, per exemple, es plantava al Col·legi d'Advocats de Barcelona per posar de manifest l'«afebliment de la democràcia a l'estat espanyol» i olé. Ribó, d'inici psuquero -en l'argot, sinònim de membre del Partit Socialista Unificat de Catalunya-, després d'Iniciativa i, ara, pontífex d'estar per casa (nostra), abans d'ahir renyava diputats del Parlament de Catalunya que el van fer comparèixer en comissió perquè expliqués l'inexplicable: que el 6 de juliol de 2015 va acceptar que l'empresari manresà Jordi Soler, investigat en la causa del 3% sobre el presumpte finançament il·legal de Convergència, li pagués un viatge a Berlín en jet privat per veure el Barça, que jugava la final de la Champions contra la Juventus. Volaven amb ell més homes de negocis imputats pel 3% i van menjar bé: un «càtering VIP standard», informava El Periódico el 13 d'agost passat. Acceptar el regal de Soler va ser un «error», va admetre Ribó dilluns en seu parlamentària. Després va renyar els diputats per haver-lo difamat i se'n devia tornar al despatx de síndic, que en la política catalana qui dies passa anys empeny i càrrecs conserva. Final de la història, que aquí no dimiteix ni Déu, a diferència de Suècia: allà, l'any 1987, l'Ombudsman -o sigui, el Ribó de torn- Erik Nilsson va plegar per haver utilitzat el càrrec per «obtenir avantatges per a si» ( El País, 24/06/197). A ulls del síndic (Ribó), Ribó (el síndic) no va fer res mal fet perquè va acceptar el bitllet a Alemanya a títol personal. I com que la paraula del senyor dels greuges no és la de Déu però gairebé, segon final de la història, que a Catalunya només ens queda un 3% de vergonya i tot entra en la categoria de «normal». Ribó va acceptar el regal de bona fe, a proposta d'un amic. Normal. Ribó va passar unes hores amb empresaris acusats de finançar Convergència. Normal. Ribó no tenia altra opció que viatjar a Berlín en jet privat i amb les despeses pagades. Normal, que quan només tens dos habitatges en propietat valorats en 246.462,95 euros; un fons de pensió a Deustche Bank de 265.588; accions en borsa per valor de 241.723,02 euros més, 69.425 en un fons d'inversió de Caixabank, 24.000 en participacions a Baix Empordà SL, 6.975 més en un fons de pensions a Banc de Sabadell i 54.898,91 euros al compte -les quantitats figuren en la declaració de béns que Ribó va fer el 26 de juny de 2015, vint dies després de l'excursió a Berlín-, el millor que pots fer és viatjar de gorra i perdre el 3% de vergonya que et quedava.