El monestir de Montserrat va demanar perdó pels abusos sexuals comesos en la institució i farà un nou protocol de protecció de menors després de confirmar que va tenir a la seva comunitat durant anys un monjo «depredador sexual», Andreu Soler, sense que el llavors abat, Sebastià Bardolet, fes res malgrat la «rumorologia suficient» sobre la seva conducta pederasta.
El monjo Soler, responsable de l'agrupació escolta de Montserrat durant 40 anys i mort el 2008, va ser «un depredador sexual i un pederasta», segons la comissió independent creada per l'abat de Montserrat per investigar els abusos, que va concloure que «hi havia rumorologia suficient» sobre la seva conducta perquè s'hagués actuat contra ell.
L'informe, a més, revela dos casos fins ara desconeguts d'abusos per part del que va ser responsable de l'Escolania de Montserrat, V.T.M, comesos el 1968, encara que va documentar que l'abat de llavors, Cassià Maria Just, sí que va informar-ne «amb transparència» les famílies i va apartar de manera immediata el monjo, que va deixar el monestir i l'orde religiós el 1980. La comissió retreu que en els abusos als escoltes, que Soler va cometre entre el 1972 i el 1999, «es va ometre qualsevol mena d'actuació», encara que no va poder concloure si el llavors abat Bardolet «va amagar el que va succeir o va actuar per desconeixement de la situació, ja que existeixen versions contradictòries».
No obstant això, afirma que «hi havia rumorologia suficient per justificar una acció encaminada a reunir els pares, actuar contra el germà Andreu o haver-lo apartat preventivament» de l'agrupació escolta Nois de Servei que ell mateix havia fundat.
L'actual abat, Josep Maria Soler, va crear la comissió independent per investigar els casos d'abusos perpetrats per monjos de Montserrat el mes de gener passat després de la denúncia presentada per Miguel Hurtado, un antic escolta víctima de Soler, a la qual van seguir onze denúncies més.
En dubte
Després de conèixer l'informe, Hurtado va restar «credibilitat» al resultat de la comissió perquè considera que els seus membres no són independents i «existeixen seriosos dubtes sobre la validesa de les seves conclusions, tant en el nombre total de víctimes com d'agressors, i a la responsabilitat institucional de l'abadia».
La comissió està formada per l'advocada Cristina Vallejo, l'exconseller i metge Xavier Pomés i la psicòloga Begoña Elizalde, que van consultar els arxius del monestir i es van entrevistar amb vuit de les dotze víctimes conegudes del monjo pederasta.
També van interrogar l'actual abat i l'abat emèrit, Sebastià Bardolet, del qual destaquen que no va prendre cap mesura malgrat els rumors i que un altre monjo, Josep Maria Sanromà (ara a Roma), li hauria traslladat la confessió d'una víctima sense que consti «cap actuació» de Bardolet.
En el seu informe, la comissió testifica que la denúncia contra Soler més antiga es remunta al 1972 i la més recent, al 1999, amb relats similars: el monjo es guanyava la confiança dels menors per abusar d'ells, encara que en algun cas va utilitzar la violència i en d'altres amb prou feines coneixia les seves víctimes, totes elles d'entre 15 i 18 anys.
Segons la comissió, els abusos han deixat «empremta i conseqüències emocionals i psicològiques inesborrables» en les seves víctimes. L'informe constata que l'actual abat de Montserrat va conèixer el cas d'Hurtado als sis mesos de ser elegit i va tractar d'ajudar-lo. La comissió conclou que «el silenci de les víctimes ha estat un denominador bastant comú» i que l'actual abat, en conèixer el primer cas, va traslladar Andreu Soler al monestir del Miracle perquè no tingués contacte amb menors.
