La Fiscalia General de l'Estat qüestiona en la seva Memòria Anual 2018 que el sistema penitenciari català vagi a mantenir la «tranquil·litat i imparcialitat» necessàries a l'hora d'avaluar els polítics jutjats pel procés independentista de Catalunya en el cas que finalment siguin condemnats i compleixin allà les seves penes.

Segons reflecteix l'informe, presentat ahir a la fiscal general María José Segarra amb motiu de l'obertura de l'Any Judicial, «les autoritats de la Generalitat, inclòs l'actual director general d'Institucions Penitenciàries, van mostrar públicament el seu rebuig a la presó provisional acordada respecte dels processats per delictes molt greus que van tenir lloc durant el denominat Procés, als quals consideren presos polítics».

«Aquestes manifestacions poden posar en qüestió les condicions de tranquil·litat i imparcialitat que necessàriament han de concórrer en les autoritats i funcionaris de l'Administració Penitenciària de Catalunya quan hagin d'avaluar als presos si són finalment condemnats», exposa.

La Fiscalia General de l'Estat arriba a aquesta conclusió a partir de l'informe remès pel fiscal especialista de Barcelona, que en referència a l'estada dels presos preventius del «procés» a Catalunya assenyala que s'han produït «diferents situacions anòmales com l'existència de manifestacions com a mínim setmanals davant dels centres penitenciaris on es trobaven ubicats «i especialment a les presons de Lledoners i Puig de les Basses», «així com una anormal presència d'autoritats no penitenciàries en aquests centres».

Proposta de multa

L'expresident de la Generalitat, José Montilla va fer una crida perquè després del veredicte del Tribunal Suprem, es torni al «diàleg, a la negociació i al pacte». Tot i això, admet que la negociació és ara «més difícil» perquè «la desconfiança, el recel i el patiment generat pesen». D'altra banda, també fa una crida a que l'independentisme faci «actes de coratge», com que l'independentisme reconegui «el fracàs de la via escollida per defensar un projecte polític».

Paral·lelament, Ciutadans vol modificar la Llei de l'Acció Exterior perquè l'obertura de delegacions catalanes a l'estranger requereixi del permís del Govern central i perquè la seva activitat estigui controlada pel Ministeri d'Afers Exteriors.

A més, proposa castigar amb la inhabilitació i amb multes de fins a 1,5 milions d'euros als que realitzin accions que danyin la imatge d'Espanya. Així ho planteja en una proposició de llei registrada ahir al Congrés.