La Generalitat portarà el Govern central als tribunals per reclamar-li 1.317 milions d'euros pendents de pagament, corresponents principalment al finançament del 2019, i ha fet una crida a les altres comunitats perquè segueixin els seus passos i demandin l'Executiu pels recursos impagats.

«Els recursos (...) són els nostres, dels ciutadans de Catalunya, ens corresponen per llei i s'estan retenint de forma irregular des del nostre punt de vista», va asegurar el vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda, Pere Aragonès, durant la seva compareixença al Parlament.

L'anunci del recurs contra l'Estat va ser el primer punt de la seva intervenció, en la qual havia de desglossar com s'executarà la retallada pressupostària del 6% que ha aprovat el seu departament, conseqüència del tancament de caixa decretat a l'agost.

No obstant això, el conseller no va oferir detalls sobre com es distribuiran els esmentats «ajustos», més enllà d'assegurar que no afectarà el pagament de nòmines ni serveis essencials, com els relacionats amb afers socials, sanitat, educació, habitatge, prevenció d'incendis i transferències a ajuntaments.

Recurs contenciós

Sí que va concretar com s'articularà la denúncia contra el Ministeri d'Hisenda: si el Govern ho autoritza, dimarts que ve es posarà en marxa un recurs contenciós administratiu contra l'Executiu central per incompliment de la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes.

Fonts del Departament d'Economia i Hisenda de la Generalitat van indicar que el gruix del recurs se centrarà en reclamar els 874 milions corresponents als avançaments de finançament de l'exercici del 2019 que no s'han transferit, ja que es tracta d'una quantia que el Govern havia compromès al començament de l'any i aquest està en funcions.

Aragonès també reclamarà la liquidació d'un mes d'IVA pendent de l'exercici 2017, encara que el Ministeri d'Hisenda en cap moment ha quantificat de manera oficial quin és l'import a liquidar ni ha compromès la seva transferència. Els 450 milions que reclama Catalunya es basen en una estimació del departament.

Altres comunitats

El vicepresident català va subratllar que l'incompliment de l'Estat a l'hora de transferir els avançaments corresponents a 2019 no només afecta a Catalunya, sinó que perjudica a totes les comunitats autònomes, a excepció del País Basc i Navarra.

Per aquest motiu, va emplaçar la resta de governs autonòmics a sumar-se a la demanda per exigir a l'Estat que faci arribar al territori els 9.000 milions que deu per aquest concepte.

Des de l'oposició, tots els grups han coincidit a reprotxar a Aragonès l'absència «d'autocrítica» respecte a la gestió del Govern català, que funciona en pròrroga pressupostària des de fa dos exercicis i aquest any ni tan sols va arribar a aprovar el seu projecte pressupostari perquè es pogués debatre al Parlament.

En aquest sentit, el PSC veu «poc honest» que Aragonès opti per «judicialitzar la política» i «carregar les culpes a altres» en comptes d'assumir la seva responsabilitat, i li va estendre de nou la mà per negociar els pressupostos del 2020.

A la mateixa línia, els comuns es van erigir en «dics de contenció» de les retallades i tant ells com la CUP es van oferir per aprovar una reforma fiscal que augmenti els impostos als rics i asseguri els recursos necessaris per garantir la qualitat dels serveis públics.

Per la seva banda, Ciutadans va defensar que si el Govern no gastés tant en els «xiringuitos» del procés no necessitaria aplicar retallades, i el PPC va augurar poc recorregut a «l'anunci incendiari» d'Aragonès, que segons el seu parer només busca crear «confrontació».

La resposta d'Hisenda

El Ministeri d'Hisenda va recordar ahir a la Generalitat que el Govern central comparteix la necessitat d'actualitzar les entregues a comptes pendents amb les comunitats, però que per a això cal un Govern plenament en funcions. I Múrcia va rebutjar la postura «radical» de Catalunya però exigeix la reforma urgent del sistema de finançament autonòmic.

Per la seva banda, la portaveu adjunta de JxCat al Congrés, Miriam Nogueras, va emplaçar ERC a dir «no» a la investidura de Pedro Sánchez en «coherència» amb l'anunci d'Aragonès.