La Policia Nacional estima que la fortuna de la família de l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol s'eleva fins als 290 milions d'euros. Segons un informe de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF), els Pujol haurien multilplicat la seva fortuna des del 1990 amb conductes «corruptes» i «pròpies del crim organitzat».

Segons va informar l'ABC, per la UDEF la versió de la família que atribueix els diners a l'herència de l'avi Florenci i a les posteriors inversions en operacions financeres no se sosté. Per contra, no dubten que aquests gairebé 300 milions d'euros s'han obtingut mitjançant operacions il·lícites.

«En funció d'aquest informe no tenim dubte d'incardinar les conductes descrites dins del concepte de crim organitzat», ressalta l'informe, on també s'hi afegeix que els Pujol Ferrusola van aprofitar «la seva posició privilegiada d'ascendència a la vida política, econòmica i social catalana per acumular un patrimoni desmesurat, directament relacionat amb percepcions econòmiques fruit de conductes corruptes».

En aquesta línia, la UDEF posa al centre de la trama a Jordi Pujol Ferrusola, el primer fill de l'expresident de la Generalitat. Segons el rotatiu madrileny i basant-se en l'informe policial, Pujol «Júnior» va començar les irregularitats a principis dels anys 90 amb l'obertura del compte AND 09871 de la Banca Reig d'Andorra. Aquest va ser el punt de partida amb el qual els altres fills van començar a obrir comptes al país pirinenc. Segons la UDEF, «la major part dels cabals detectats tenen ascendència al territori català i directament associats a actes administratius de resolució per instàncies de Catalunya, que engloben tota la seva administració, des de les conselleries de Govern a ens amb personalitat jurídica pròpia vinculats amb ports marítims, consells comarcals, diputacions, ajuntaments, etc.». Per apuntalar aquestes hipòtesis es basen en unes agendes manuscrites de Pujol Ferrusola que la policia va trobar en un dels escorcolls a la seu de les seves societats. Aquestes agendes detallen les activitats durant els anys 1996 i 1997, en les quals s'hi inclouen referències de visites a organismes oficials catalans, com «Generalitat», «Foment Generalitat» o «Diputació».

En les agendes també s'hi mencionen empreses com FCC, Teyco, Copisa, Isolux o Repsol. La policia sospita que aquestes companyies haurien pagat comissions a Pujol «Júnior» perquè utilitzés la seva proximitat amb l'executiu per obtenir contractes d'obra pública. La policia ho justifica ressaltant l'absència de qualsevol justificació material de tots els cobraments als empresaris, i assegura que Pujol Ferrusola els oferia assessories verbals per als seus negocis.

El jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata va entregar ahir una comissió rogatòria a les autoritats de Luxemburg en la qual demana informació sobre els comptes bancaris en què el fill primogènit de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol va moure 8 milions d'euros des d'un compte obert a Suïssa, on va arribar a emmagatzemar gairebé 18 milions d'euros.

Així s'explica en una interlocutòria del passat 12 d'agost, a la qual va tenir accés Europa Press, i en què el titular del Jutjat Central d'Instrucció número 5 demana aquesta informació per «seguir la traçabilitat dels fons atribuïts a Jordi Pujol Ferrusola en els comptes oberts a Suïssa».La petició la fa arran de la informació que es va enviar des de Suïssa sobre els fons de la família Pujol, que estan sent investigats des del desembre del 2012 per la presumpta comissió de delictes de blanqueig de capitals, contra la Hisenda Pública, delictes de falsedat en document mercantil, així com d'un possible delicte d'organització criminal.