Lamini Sarr, membre i portaveu del Sindicat Popular de Venedors Ambulants, assenyala que sense la llei d'estrangeria no existiria el «top manta» i critica el «racisme» i la persecució al «pobre» que s'amaga darrere del dispositiu policial contra els manters: «El problema no és l'espai públic, és qui l'ocupa». «Els polítics no volen atacar directament la llei d'estrangeria, que és la causa de tot això», assegura Sarr en una entrevista concedida a Efe a la botiga del Sindicat, legalment una cooperativa, situada al barri del Raval i que ofereix sota la marca Top Manta roba dissenyada per persones que procedeixen de la venda ambulant.

Apunta que «hi ha moltíssimes persones» que ocupen l'espai públic, des de turistes o grups de bicicletes fins a terrasses de bars, però que el problema és que «el pobre no pot ocupar-lo», i així s'explica, segons el seu parer, que l'Ajuntament de Barcelona hagi destinat un centenar d'agents de diversos cossos de seguretat per «erradicar» la venda ambulant, en paraules del tinent d'alcaldia de Seguretat, Albert Batlle. Sarr censura el «canvi radical» emprès pel govern municipal, format per Comuns i PSC, en relació amb la venda ambulant i defensa que «no es pot ser d'esquerres i parlar de pressió, persecució i inseguretat» com a receptes contra el «top manta». «El discurs que tenen ara no és el que tenien abans de les eleccions», lamenta el membre i portaveu del Sindicat en al·lusió a l'equip de l'alcaldessa, Ada Colau, i assegura que pel que fa a les propostes per frenar la venda ambulant «no hi ha diferència en els partits entre la dreta i l'esquerra». "El nostre somni no era aquest. Pensàvem que aquest era un territori de drets, amb democràcia i on es respecten els drets humans. És el que pensàvem des dels nostres països. I arribant aquí hem trobat altres realitats que no coneixíem", explica Sarr, que subratlla que la Llei d'Estrangeria no deixa "altres opcions" a les persones en situació irregular: "Només els queda vendre al carrer".

I és que la via més recorreguda per obtenir 'papers' acostuma a ser la de l'arrelament social, segons la qual la normativa demana acreditar haver viscut a Espanya durant un període mínim de tres anys, estar mancat d'antecedents penals durant l'últim lustre, comptar amb un contracte de treball de mínim un any de durada i presentar un informe administratiu d'arrelament. Mentrestant no queda una altra que viure en la irregularitat. Entre els manters "hi ha persones que poden donar un curs de matemàtiques, hi ha metges, soldadors, advocats": "Tu penses que a aquesta gent li agrada estar al carrer venent, corrent davant la policia? No tenen una altra opció i han de seguir venent", assevera Sarr. Demana a l'Ajuntament que "retiri el dispositiu policial immediatament perquè aquesta gent que no té nòmina ni cobra l'atur pugui treballar per a arribar a final de mes". "El que fem és intentar viure amb el que tenim: si no tens suficient diners per menjar tres menjars, estàs obligat a menjar una o dues vegades"; aquesta és tota l'alternativa que tenen els venedors ambulants mentre no se'ls permet estendre la manta, afegeix. Sarr diu que "cap problema pot solucionar-se amb la policia", i reclama apostar per "projectes socials per ajudar a aquesta gent a sortir de la pobresa i tenir dignitat i drets". El Sindicat, en aquest sentit, ja ha presentat vuit projectes que permetrien a desenes de manters abandonar aquesta activitat però que requereixen finançament i plans d'ocupació: entre ells es compten un projecte d'agrocultiu ecològic, un altre d'impressió serigràfica, de pesca local i proximitat o de costura sostenible. Mentrestant, els venedors ambulants seguiran concentrant-se i protestant, buscant "resistir i intentar sortir al carrer per vendre" ensems amb estudiaran com mobilitzar-se "per acabar amb aquesta repressió". "El nostre somni no era aquest".