El diputat de la CUP al Parlament Carles Riera es va mostrar obert al fet que la seva formació s'impliqui en un hipotètic «govern de concentració» a Catalunya després d'una sentència condemnatòria de Tribunal Suprem, sempre que es pacti abans una agenda de «ruptura democràtica» amb l'Estat.

Riera va destacar que, «davant d'un moment tan crític i transcendent» com el que es derivaria si hi ha condemnes als líders independentistes jutjats pel Suprem, «la CUP estaria disposada a assumir tots els compromisos i responsabilitats que fes falta, tant al carrer com a les institucions, però no per a qualsevol cosa».

La CUP, va advertir, no pensa assumir «compromisos en la governabilitat de l'autonomia», perquè segons la seva opinió «l'autonomia forma part del problema, no de la solució». Segons Riera, «la resposta al Tribunal Suprem no és fer un govern de concentració», sinó plantejar «una resposta política de mobilització i confrontació des del carrer i les institucions», que impliqui «desobediència civil continuada, sostinguda i permanent, aturar el país, desobediència institucional i exercici de sobirania des del Parlament i el Govern».

Per la seva part, el diputat de Cs al Parlament Nacho Martín Blanco va acusar el Govern de Quim Torra de voler «fer llistes de bons i mals catalans» en permetre que els funcionaris puguin treballar dos festius estatals: el 12 d'octubre, Dia de la Hispanitat, i el 6 de desembre, Dia de la Constitució.

Martín Blanco va assenyalar que el que pretén amb aquesta mesura el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, és «intentar menysprear les festes i tots els símbols que ens uneixen al conjunt d'espanyols». «La voluntat del nacionalisme de menysprear tot el que tingui alguna relació amb Espanya és manifesta i això és un pas més», va assegurar el diputat de Ciutadans.