El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, reclamarà al Govern espanyol que elevi els objectius de dèficit establerts per a les comunitats per a aquest any i per al 2020, fixats ara en el 0,1 i en el 0%, respectivament, a fi que Catalunya pugui afrontar les inversions que necessita. Aragonès va avançar que el Govern sol·licitarà al Ministeri d'Hisenda, igual que va fer ja el 2018, una «revisió dels objectius» perquè el límit de dèficit sigui del 0,3% del PIB aquest exercici i «més gran del 0%» el 2020.
Aragonès va opinar que per al 2020 s'hauria de poder comptar «com a mínim» amb un marge del 0,3% del PIB, de manera que l'Estat renunciï a obligar les comunitats a tancar en equilibri pressupostari aquell any.
El vicepresident va mostrar el seu malestar pel fet que l'Estat «es reservi tot el marge de dèficit per al 2020» malgrat que «tres de les quatre potes de l'Estat del benestar (salut, ensenyament i polítiques socials) depenen de les comunitats, és a dir, totes menys les pensions», va assegurar.
Aragonès, que treballa en l'elaboració dels pressupostos per al 2020, va denunciar que imposar un dèficit del 0% a la Generalitat «limita la seva capacitat inversora» en un moment en què l'administració catalana necessita invertir també en equipaments sanitaris i educatius. A més de denunciar la «falta de lleialtat institucional» de l'Estat en el repartiment de dèficit, Aragonès ha titllat «d'imprescindible» que el 2020 la Generalitat recuperi la seva capacitat inversora.
Inversió en infraestructures
El conseller va assegurar que Catalunya ha de poder invertir en infraestructures, per acabar la línia 9, per impulsar el canal Segarra-Garrigues i per millorar els eixos viaris i el transport públic, entre altres fins, i que això no pot fer-se a costa de la despesa corrent.
Un informe del Departament d'Economia donat a conèixer recentment assegura que de les inversions incloses en els pressupostos de l'Estat entre el 2015 i el 2018 només es va arribar a executar un 65,9% en el cas de Catalunya, enfront d'un 113,9% en el cas de la Comunitat de Madrid, i Aragonès ha denunciat també els incompliments dels pressupostos de l'Estat pel que fa a Catalunya.
D'altra banda, la Generalitat treballa per defensar l'espai fiscal de la seva competència, entre ells els impostos propis que ha aprovat els últims anys.
En aquesta línia, Aragonès va avançar que el Govern presentarà «recurs de cassació» contra la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de declarar nul el reglament que desplegava l'impost català a les begudes ensucrades. Aragonès va assegurar que a la tardor s'aprovaran «les mesures per garantir» que aquest impost se segueix recaptant aquest any, i va voler deixar clar que l'impost «segueix en vigor». El recurs davant el TSJC l'havien promogut la Federació Espanyola d'Indústries d'Alimentació i Begudes (FIAB), la patronal de la gran distribució Anged, l'associació de grans cadenes espanyoles de supermercats (Punts directes), la de distribuïdors d'autoserveis i supermercats (Asedas), l'associació de codificació comercial Aecoc; l'associació empresarial de marques de restauració i l'associació Promarca.
Abans de Luxemburg
Aragonès tabé va afirmar que el Tribunal Suprem no hauria d'emetre sentència sobre el procés abans que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) es pronunciï sobre la situació d'Oriol Junqueras com a eurodiputat electe.
