24 de juliol de 2019
24.07.2019

L'Audičncia de Barcelona retreu a la Policia Nacional que utilitzés la força durant l'1-O

El tribunal es nega a imputar els votants del referčndum, perquč exercien «resistčncia no violenta»

25.07.2019 | 06:30

L'Audiència de Barcelona va rebutjar ahir imputar votants que es van concentrar en un col·legi de l'1-O, en concloure que no volien denigrar el principi d'autoritat sinó exercir «resistència civil no violenta», i va retreure a la Policia que usés la força sense esgotar la via del diàleg i sense avisar.

Així ho va sostenir la secció tercera de l'Audiència, en un acte que rebutja un recurs del Sindicat Professional de Policia, al qual es va adherir l'Advocacia de l'Estat i parcialment la Fiscalia, per imputar votants que l'1-O van fer una «asseguda», per impedir l'accés de la policia en l'institut Pau Claris de Barcelona.

En el seu escrit, l'Audiència va assegurar que la Policia «va infringir» els seus protocols, ja que no va esgotar els mitjans no violents per persuadir els concentrats, malgrat que tenien l'ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de «no alterar la convivència pacífica», ja que s'esperava que acudissin als centres famílies, ancians i nens «en un context molt allunyat» del que legitima l'ús de la força.

La sala va avalar la decisió del jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona de no imputar aquests votants, emparat en el «context sociopolític», ja que els ciutadans van acudir als col·legis «sota la cobertura de l'exercici de drets fonamentals als quals van apel·lar les autoritats governatives autonòmiques per legitimar la crida a la participació política».

L'Audiència va entendre que l'objectiu dels mobilitzats «no era el de denigrar el principi d'autoritat, sinó el de posar en marxa, com a eina politicosocial, un moviment de desobediència o resistència civil no violenta que impactés en l'opinió pública, a la recerca d'un canvi sociopolític que facilités la defensa dels fins independentistes provocant a la fi un canvi de l'actual legalitat».

Segons el tribunal, la «massa congregada» a l'institut Pau Claris, integrada per centenars de persones, es va asseure als accessos del centre per intentar obstaculitzar l'entrada de la policia, «corejant consignes pacifistes, amb les mans aixecades proclamant el seu pretès dret a votar».

Mentre la policia va acudir als punts de votació «emparada» per una ordre judicial per impedir el referèndum il·legal, els ciutadans ho van fer «sota la cobertura de l'exercici de drets constitucionals com ara la llibertat d'expressió, reunió o manifestació», va subratllar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook