El Consell Nacional del PDeCAT va aprovar ahir la proposta de la direcció d'obrir un període de debat intern fins al 20 de setembre, en les seves agrupacions sectorials i territorials, per recollir propostes dels associats sobre l'ordenació de l'espai de JxCat.
El president del Partit Demòcrata, David Bonvehí, va destacar, en el seu discurs en obert al Consell Nacional, que els últims resultats electorals de JxCat -marca amb la qual ha concorregut PDeCAT- «no són del tot satisfactoris» i que és necessària una «reflexió profunda sobre l'evolució» de l'espai postconvergent. Bonvehí va considerar que «la direcció no ha de proposar res de cara al futur sense abans escoltar els associats» i, davant pressions externes de l'entorn més pròxim Carles Puigdemont procliu a dissoldre al Partit Demòcrata, va remarcar que el PDeCAT té la seva autonomia. «Crec que som prou grans tots per prendre decisions com a projecte polític i hem de fer-ho de forma pausada», va dir.
Tot això en ple procés d'ordenació d'aquest espai polític en què conflueixen el PDeCAT (el partit hereu de CDC), JxCat (la marca electoral creada per Carles Puigdemont present ja a totes les institucions després dels comicis de la primavera passada), i la Crida Nacional per la República (l'associació creada pel mateix expresident català amb el pres Jordi Sànchez). En aquest context, el consell nacional del PDeCAT va avalar la proposta de Bonvehí d'obrir un període, fins al 20 de setembre, de debats interns en les diferents agrupacions del partit perquè la direcció pugui conèixer l'opinió de les bases, abans d'adoptar una posició clara sobre la reordenació de l'espai de JxCat.
En aquest Consell Nacional també es va aprovar que els associats del partit paguin una quota extraordinària per sufragar els advocats dels presos polítics. La reunió va avalat una aportació extra per la defensa dels dirigents empresonats de 25 euros al juliol i 25 més durant el mes de novembre.
Demòcrates i la unilateralitat
D'altra banda, Demòcrates de Catalunya es va reafirmar ahir en la seva aposta per la via unilateral per aconseguir la independència i ha fet una crida al conjunt de les forces polítiques a reptar a l'Estat a «un pols total», arribant a elaborar «un pla per dur a terme el control efectiu del territori».
Així ho van aprovar per unanimitat els consellers nacionals d'aquesta formació, nascuda el 2015 d'una escissió de l'extinta Unió Democràtica i que compta avui amb dos diputats integrats en el grup parlamentari d'ERC.
El document insta a «propiciar un nou desbordament democràtic», com el dels dies 1 i 3 d'octubre del 2017, però que aquesta vegada no sigui «únicament social», sinó «també i principalment institucional», de manera que l'Estat no pugui «bloquejar» una hipotètica república catalana.
