El Tribunal Constitucional (TC) ha anul·lat la reprovació del Parlament a Felip VI i la seva petició d'abolició de la monarquia. L'alt tribunal ha declarat inconstitucionals dos articles de la resolució que la cambra va aprovar l'11 d'octubre del 2018, segons han confirmat a l'ACN fonts coneixedores. En concret, el TC anul·la l'apartat c, que rebutjava i condemnava el posicionament del rei, "la seva intervenció en el conflicte català i la seva justificació de la violència exercida pels cossos policials l'1 d'octubre del 2017". També troba inconstitucional l'últim apartat, el d, que "referma el compromís amb els valors republicans i aposta per l'abolició d'una institució caduca i antidemocràtica com la monarquia".

Els magistrats no han recollit la petició de Parlament de Catalunya, que havia demanat que no s’admetés la impugnació de dues parts de la resolució que segons la cambra són “meres declaracions de caràcter polític” i, per tant, “emparades per la llibertat d’expressió”.

La sentència signada pel magistrat Antonio Narváez i aprovada per unanimitat respon al Parlament que “quan qui adopta la decisió i pren posició davant un determinat fer de rellevància pública és el ple d’un òrgan legislatiu” com el Parlament, “aquesta decisió constitueix l’expressió de la voluntat d’una institució de l’Estat”.

Una declaració «contrària a l'estatus constitucional del monarca»

Per tant, segons els jutges, això “no suposa l’exercici d’una llibertat o dret fonamental, sinó el d’una competència, atribució o funció”. Segons la sentència, en la mesura que “la persona del rei és inviolable i està exempta de tota responsabilitat pels seus actes” qualsevol decisió institucional d’un òrgan de l’Estat com la reprovació de la seva persona “resultarà contrari a l’estatus constitucional del monarca”.

Això és així, segons els jutges, perquè la reprovació implica que s’imputa al rei Felip VI “una responsabilitat política i l’atribució d’una sanció, igualment política, en forma de rebuig i condemna” que “contravé directament l’article 56.3 de la Constitució”. En aquest sentit, el tribunal destaca que l’ordenament constitucional situa el rei com el cap de l’Estat i símbol de la unitat i permanència de l’Estat que “es manté aliè a qualsevol controvèrsia política”.

La sentència sosté que el Parlament ha actuat “fora de l’àmbit de les seves atribucions”, que “no li reconeixen cap potestat de censura o reprovació dels actes del rei”. Tot plegat, segons els jutges, “no es com diu el Parlament una declaració de voluntat política que no va més enllà d’aquest desig”, sinó que “s’ha d’interpretar també en el context de rebuig i condemna contra el rei, la Corona i el sistema constitucional de la monarquia parlamentària que representa”.