L'Assemblea Nacional de la CUP celebrada a Celrà va aprovar permetre que els seus càrrecs supramunicipals puguin estar-se al càrrec durant dos mandats, quan fins ara era de només un. La formació no entén un mandat com una legislatura de quatre anys, sinó que precisa que «comptarà com a mandat complert» qualsevol que sigui «superior als dos anys». L'esmena que recull estendre aquesta limitació als electes de la CUP, la número 33, forma part de la ponència organitzativa dels anticapitalistes. Un document que l'assemblea va avalar, però que ara s'haurà de ratificar el proper 28 de juliol. Just el dia en què se sabrà també si la ponència política, la que recull el gir estratègic que proposa la cúpula, també ha rebut el suport de la militància.

L'Assemblea Nacional de la CUP celebrada a Celrà va debatre dues ponències. La primera, l'organitzativa, feia referència a l'estructura de la formació. I és la que inclou l'extensió de la limitació de mandats per als electes supramunicipals. L'esmena que ho recull -la número 33- es va aprovar d'inici a mà alçada. I posteriorment es va ratificar en urna. En concret, el text explicita que «la durada màxima consecutiva d'una persona en càrrecs representatius d'elecció directa supramunicipal serà de dos mandats». La CUP, però, també destaca que per als anticapitalistes «comptarà com a mandat complert» qualsevol legislatura que sigui «superior als dos anys».

La ponència organitzativa també recull que, a partir d'ara, la CUP aprimarà l'estructura del partit en comptes d'incrementar quotes a la militància. Els anticapitalistes prioritzaran la despesa en acció política i no renovaran aquells alliberats de la formació quan deixin la feina o se'ls acabi el contracte. La proposta, en aquest cas, es va aprovar per majoria. La ponència organitzativa de la CUP va rebre així l'aval de la militància. Tot i això, ara s'haurà de ratificar el dia 28 de juliol. Justament, el mateix dia en què se sabrà si la nova ponència política dels anticapitalistes tira endavant.

Entre els eixos clau d'aquesta ponència -l'estratègica, com la defineix la CUP- s'hi troba la voluntat dels anticapitalistes d'abandonar el bloqueig frontal i passar a fer una oposició més propositiva. I en cas de noves eleccions, fins i tot, no descartar entrar al Govern. La formació destaca que, en definitiva, allò que els guia és traslladar al Parlament la lògica que ja apliquen als municipis. A aquesta ponència s'hi van presentar fins a 101 esmenes, que van acabar reduint-se a 41 (entre les quals n'hi ha una a la totalitat). El debat al voltant d'aquestes esmenes es va fer a la tarda i es va repartir en 22 grups de treball diferents (amb l'objectiu de transaccionar-les). Ara, la ponència política es traslladarà al territori, on les diferents assemblees de la CUP també podran debatre-la. El document es votarà, via telemàtica, entre els dies 26 i 28 de juliol.

Paral·lelament, la CUP va fer una crida a sumar «més persones i col·lectius» al bloc de la «ruptura» per canviar la correlació de forces «al camp de l'independentisme». La membre del Secretariat Nacional Eulàlia Reguant va admetre que la formació ha fet «autocrítica» i que ara vol muscular-se per «construir l'horitzó necessari per un nou embat democratitzador» davant aquells qui aposten «per la renúncia». El diputat Carles Riera va assegurar que no els fa «por» governar, però que tampoc tenen «pressa» perquè la CUP mai serà «crossa» per «formar governs autonomistes que només es manifesten independentistes al camp discursiu o simbòlic». Riera va assegurar que després de l'1-O, «l'Estat ha resistit» aplicant «la violència i la repressió». I que es fa més necessari que mai «combatre la resignació que ens volen imposar aquells que fan creure a tots que ara és el moment de refer ponts i tornar als consensos dels temps de l'oasi català».