El 4 de juliol del 1994, avui just fa 25 anys, va iniciar-se un dels incendis forestals que van marcar un abans i un després en la història del país, i concretament de les comarques de la Catalunya Central.
El foc que s'havia iniciat al terme de Gargallà, al Berguedà, pel mal estat d'una línia elèctrica, i el que va originar-se a Sant Mateu de Bages van quedar fora de control en poques hores. Les altes temperatures, la baixa humitat, el vent i la sequera acumulada van ser la combinació idònia perquè el foc es propagués a la velocitat de la llum i que el tercer dia aquests dos incendis s'unissin en un de sol, a banda de la resta de focs simultanis que cremaven al país.
Els incendis de la Catalunya Central van ser devastadors i van deixar més de 45.000 hectàrees cremades entre el Bages i el Berguedà, tres morts i una cinquantena de ferits. Van fer falta moltes mans i fins a cinc dies per donar per extingit els focs que van fer sortir la part més humana dels veïns de les comarques afectades i altres de vinguts de la resta de territori que van mobilitzar-se per apagar les flames i també van unir-se per a d'altres tasques com la logística o l'avituallament dels equips d'extinció. Un malson que encara molts recorden.
