L'advocat Ben Emmerson, defensor d'Oriol Junqueras, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, va reclamar «una investigació exhaustiva i independent» i impulsar «una moció de censura» contra Espanya al Consell de Drets Humans de l'ONU a causa de «clares violacions dels principis fundacionals». Així s'expressa el lletrat britànic dels tres líders independentistes en un escrit dirigit al Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de l'ONU. Aquest grup de treball va qualificar d'«arbitrària» la privació de llibertat dels tres líders independentistes, fet pel qual l'advocat va reclamar a Espanya la seva excarceració.

El Govern central, de la seva banda, va remetre una carta a l'Alta Comissionada de l'ONU per als Drets Humans, l'expresidenta xilena Michelle Bachelet, per expressar el seu malestar pel contingut d'aquest informe i va instar l'ONU a revisar aquest document per considerar que conté «errors i distorsions». A més, Espanya considera que «hi ha un conflicte d'interessos» entre dos dels cinc membres del Grup de Treball -la inhabilitació dels quals va demanar formalment - i l'advocat britànic, qui va formar part d'altres òrgans similars de drets humans de l'ONU en els quals va treballar amb tots dos en almenys dues causes. Per a Emmerson, les «infundades» al·legacions presentades pel Govern central van ser només «una cortina de fum» per «treure valor» a la tasca d'aquest grup de treball.

En un altre ordre de coses, associacions de guàrdies civils van expressar el seu malestar després de la felicitació «irrellevant» per ascendir a l'escalafó o canviar de destí que s'ha dirigit als agents desplegats en el dispositiu especial pel referèndum independentista de l'1 d'octubre de 2017. El malestar el van fer públic associacions professionals amb representació al Consell de la Guàrdia Civil com AUGC i Aprogc, que es van queixar que la felicitació és «irrellevant per a la seva carrera professional». També van destacar que molts altres agents desplegats entre setembre i desembre de 2017 ni tan sols han tingut aquesta felicitació.

En un comunicat, l'AUGC fins i tot es va queixar que la Guàrdia Civil «discrimina els agents que van treballar a Catalunya davant el secessionisme», ja que, «en pocs dies», han estat exclosos de la comissió de servei per al dispositiu del Pas de l'Estret i també en la concessió de medalles pel dispositiu especial de l'1 d'octubre de 2017.