La Junta Electoral Central va rebutjar per unanimitat la petició de l'advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, perquè doni per vàlida una fórmula d'acatament efectuada davant una autoritat notarial de Bèlgica que permeti a l'expresident català anar al Parlament de la UE.

Fonts de la Junta van informar sobre aquesta decisió adoptada per unanimitat, per la qual cosa ahir mateix la JEC va comunicar al Parlament Europeu la llista d'eurodiputats electes que ja compten amb la credencial corresponent perquè puguin assistir i adquirir la condició plena a la sessió constitutiva del 2 de juliol a Brussel·les.

També, la Junta informarà al Parlament Europeu que tres dels eurodiputats electes en els comicis del 26 de maig no tenen la credencial, i són Antoni Comín i Carles Puigdemont, tots dos fugats de la Justícia espanyola, i Oriol Junqueras, en presó preventiva per estar acusat d'un possible delicte de rebel·lió, entre d'altres, amb motiu del referèndum il·legal de l'1 d'octubre del 2017.

Cap dels tres ha acatat la Constitució de manera «incondicional» ni presencialment, com exigeixen la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) i diferents resolucions i acords de la Junta.

Per tot això, la JEC informarà al Parlament Europeu que, d'acord amb la legislació «interna», ni Puigdemont ni Comín ni Junqueras poden ser eurodiputats de moment, han recalcat les fonts consultades.

Cinquanta electes van acatar la Constitució dilluns passat i la JEC va avalar les fórmules que van utilitzar per a això, inclosa la de la representant d'ERC Diana Riba, que va esmentar els «presos polítics». A la reunió posterior de la Junta, encara que hi va haver dubtes i posicionaments en contra, la majoria dels integrants la va avalar.

Aquell mateix dia se'ls va donar la credencial, i aquest dijous la va rebre el ministre d'Afers Estrangers en funcions, Josep Borrell, atès que no va poder acudir a la sessió de dilluns per trobar-se en viatge oficial.

A porta tancada, el número u de la llista del PSOE a les eleccions europees va prometre el càrrec i acatar la Constitució ahir.

Va ser dilluns quan Boye va acudir al Congrés i va intentar lliurar a la Junta un escrit en el qual tant Puigdemont com Comín feien constar davant una autoritat notarial belga que acataven la Constitució, segons va explicar el mateix lletrat.

No va poder lliurar la documentació en mà i, de fet, va haver d'abandonar la sala en què es van celebrar els acataments. Se li va demanar que anés al registre de la Junta, cosa que va fer.

La Fiscalia no vol anar a Europa

Per altra part, la Fiscalia s'ha oposat al fet que el Suprem pregunti al Tribunal de la Unió Europea sobre els requisits per accedir a la condició d'eurodiputat i l'extensió de la immunitat, com va demanar Oriol Junqueras, a qui es va impedir sortir de presó per acatar la Constitució com a eurodiputat electe.

En un escrit, el ministeri públic demana al tribunal del procés que desestimi el recurs de súplica de l'exvicepresident de la Generalitat contra la decisió que li va impedir dilluns passat acudir al Congrés per acatar la Constitució davant la Junta Electoral Central (JEC) i continuar així els tràmits per convertir-se en eurodiputat després d'haver estat elegit el passat 26 de maig.

De la mateixa manera, la Fiscalia s'oposa que la Sala plantegi una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea a Luxemburg (TJUE) sobre l'abast de la immunitat, que la Fiscalia entén no és efectiva fins que no s'adquireixi la plena condició d'eurodiputat i el Parlament Europeu es trobi en període de sessions.

El ministeri públic considera «completament clara» la interpretació del Suprem sobre aquesta qüestió, que és «absolutament conforme» amb la doctrina comunitària, en contra d'allò que pensa la defensa de Junqueras, que estima que la decisió de la Sala «pot suposar una interpretació de la normativa incompatible amb el dret de la Unió».

Admeten els fiscals que el Suprem va limitar «temporalment» el dret de participació política de Junqueras, però ho va fer -diuen- «per preservar fins constitucionalment legítims» (l'assegurament del procés penal) i d'acord amb la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans.