17 de juny de 2019
17.06.2019

El que queda per decidir als tribunals després del judici del procés

17.06.2019 | 06:30
Trapero haurà d'afrontar un judici a l'Audiència Nacional.

Causes derivades del judici principal. Els tribunals encara han d'emetre sentència sobre aspectes tan importants com el desplegament del full de ruta independentista, l'organització de l'1-O o el paper de la Mesa del Parlament, els Mossos d'Esquadra o els alcaldes davant el referèndum. Entre els processats hi ha l'exmajor de la policia autonòmica Josep Lluís Trapero o Quim Torra

es derivades judicials del procés no s'esgoten al Suprem: els tribunals s'enfronten en paral·lel amb múltiples causes vinculades al desplegament del full de ruta de l'independentisme, des de l'organització de l'1-O al paper de la Mesa del Parlament, els Mossos o els alcaldes davant el referèndum. Aquests són alguns dels fronts judicials oberts a recer del procés independentista, que esperen desenllaç els propers mesos:


El paper de Trapero i la cúpula dels Mossos d'Esquadra

Per moments, i sense estar assegut al banc dels acusats, va semblar el tretzè processat al Tribunal Suprem quan el judici s'endinsava en el paper dels Mossos d'Esquadra davant l'ordre judicial que obligava a impedir l'1-O. Al major Josep Lluís Trapero, no obstant això, l'espera el seu propi judici a escassos metres del Suprem. L'Audiència Nacional el jutjarà per rebel·lió, al costat de l'exdirector dels Mossos Pere Soler, l'ex-secretari general d'Interior Cèsar Puig i a la intendent Teresa Laplana per presumpta inacció davant l'1-O i davant les concentracions pels registres judicials del 20-S.

En paral·lel, l'actuació dels Mossos a la jornada del referèndum ha portat un jutge de Cornellà a imputar els set comissaris que integraven la cúpula de la policia catalana l'1-O, entre ells el qui va ser mà dreta de Trapero i que va comandar el cos en l'etapa del 155, Ferran López.

Els caps dels Mossos a diverses regions -inclosa Cristina Manresa, ascendida a número dos del cos en l'última remodelació de l'organigrama de la policia catalana- també tenen investigacions judicials obertes per la gestió policial del referèndum.


La Mesa del Parlament

Cinc exmembres de la Mesa del Parlament de Junts pel Sí (JxSí) i de Catalunya Sí Que és Pot (CSQP) i una exdiputada de la CUP esperen judici els propers mesos, acusats d'un delicte de desobediència per haver permès la tramitació de les lleis que van apuntalar el procés independentista.

Amb la instrucció del cas procés ja ultimada i a punt de fer seure al banc dels acusats l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, el Suprem va esqueixar la causa per desobediència contra els membres de la Mesa i la va remetre al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en estimar que aquest era el competent per jutjar-los.

Això no obstant, almenys una part -si no tota- de la causa tornarà molt probablement a Madrid, després que l'exdiputat de CSQP i exsecretari segon de la Mesa Joan Josep Nuet hagi estat elegit diputat al Congrés -i per tant aforat davant el Suprem- a les últimes eleccions generals, a les quals va concórrer amb ERC després d'impulsar el corrent crític Sobiranistes.


La logística del referèndum

Amb l'excepció de les enigmàtiques urnes, el jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona ha seguit el rastre de les paperetes, les actes de votació, les targetes censals, els observadors internacionals i la publicitat de l'1-O. També va ordenar l'operació de detencions i escorcolls que va donar peu a les massives protestes del 20-S, que a la fi van resultar claus perquè la Fiscalia imputés rebel·lió a la cúpula independentista.

A conseqüència d'aquesta investigació, hi ha 27 excàrrecs i tècnics del Govern i algun empresari processats per participar a la logística del referèndum, als quals s'ha imposat una fiança de 5,8 milions pels diners públics presumptament malversats l'1-O.

El principal imputat de la causa, Josep Maria Jové, ex-número dos de Junqueras al Departament d'Economia, està sent investigat pel TSJC, després de ser elegit diputat del Parlament a les eleccions del 21-D. A casa seva va intervenir la Guàrdia Civil l'agenda Moleskine i el power point titulat Enfocats, documents que les acusacions consideren el guió del full de ruta independentista i que han donat aliment a la tesi que hi va haver delicte de rebel·lió en el procés.


Els alcaldes de l'1-O

Dels 700 alcaldes que l'ex-fiscal general José Manuel Maza va ordenar investigar en vigílies de l'1-O, amb prou feines mitja dotzena d'ells han acabat imputats arran de denúncies presentades pel ministeri públic o per particulars.

El TSJC té a les seves mans dues d'aquestes investigacions: contra el conseller d'Interior i exalcalde de Premià de Mar Miquel Buch, per cedir locals municipals per a l'1-O -una causa que el magistrat instructor ha de decidir si segueix endavant, com demana la Fiscalia- i una altra contra l'alcalde d'Agramunt i diputat d'ERC, Bernat Soler, per participar en l'organització del referèndum en la seva població.

No feia ni un mes que eren al càrrec quan, en vigílies de l'1-O, van cessar els cinc membres de la Sindicatura Electoral, després que el Tribunal Constitucional els imposés una multa coercitiva de 12.000 euros diaris, en un dels primers moviments de les autoritats per estrangular el referèndum.

La dimissió dels síndics -òrgan decisiu per supervisar el referèndum de l'1-O- no va impedir a la Fiscalia seguir endavant amb la querella que havia presentat contra ells, als quals demana penes de dos anys i nou mesos de presó pels delictes de desobediència i usurpació de funcions, en un cas que està a l'espera de judici.


Torra o el colofó groc del procés

La simbologia groga que l'independentisme ha fet seva en les seves mobilitzacions per l'empresonament dels líders processats ha portat ja davant els tribunals el president de la Generalitat, Quim Torra, el tercer cap de l'Executiu català -i consecutiu- amb comptes pendents amb la justícia pel procés, després d'Artur Mas i Carles Puigdemont.

La seva obstinació a mantenir els llaços grocs dels edificis públics durant la campanya del 28-A, que la Junta Electoral Central li havia ordenat retirar -i que va acabar traient, ja fora de termini, després de recórrer sense èxit al Suprem-, li va valer una querella de la Fiscalia per desobediència que investiga ara el TSJC.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook