El republicà Miquel Pueyo ha estat investit paer en cap de Lleida per majoria absoluta de 15 vots amb els suports del seu grup, els 6 regidors de JxCat i els 2 del Comú. S'ha materialitzat així el pacte anunciat els darrers dies que tot apunta que culminarà amb un acord de govern entre ERC i JxCat i la possibilitat que hi entri també el Comú. S'acaben 40 anys de governs socialistes a l'Ajuntament de la capital del Segrià i Pueyo ha defensat durant el seu discurs d'investidura que té l'objectiu de governar des de la ''centralitat'' però per la defensa dels ''drets i les llibertats''. Pueyo també ha anunciat que futur govern de la Paeria adoptarà mesures en relació als presos i exiliats i que també es crearà una comissió sobre l'1-O. El fins ara paer en cap, Fèlix Larrosa, ha reiterat la mà estesa cap al futur govern municipal sempre que es governi més enllà de les ideologies.

Miquel Pueyo ha començat el seu discurs d'investidura posant èmfasi en el fet que la seva etapa com alcalde coincideix amb el final del judici al procés, la qual cosa ha dit que suposarà que els propers mesos siguin ''incerts'', pendents de la sentència, tant a Catalunya, com a Madrid i al conjunt d'Europa. En aquest sentit, Pueyo s'ha preguntat sobre el futur en un marc on la política i la negociació han estat substituïdes per la via judicial.

Pueyo ha remarcat que el ''suflé'' que dona suport a la independència no ''s'evaporarà màgicament'' de la mateixa manera que tampoc ho faran els catalans que només se senten espanyols. En aquesta línia, ha remarcat que el seu objectiu és governar des de la ''centralitat política'' però per la defensa dels ''drets i les llibertats'', amb el compromís de ''fer política, parlar i escoltar a tothom''.

Pueyo ha remarcat sentir-se satisfet se ser el primer alcalde republicà des de la Guerra Civil i ha assegurat assumir la responsabilitat amb voluntat d'oferir a tothom el mateix partint de la base que el 26-M es va votar un canvi a la Paeria i aquest ja està en marxa amb l'aspiració de treballar per una Lleida, propera, connectada, compromesa i justa.

Finalment, Pueyo ha dit que espera que en els propers dies es configuri un ''govern d'entesa'' i ha anunciat que es portaran al ple decisions sobre els presos i exiliats independentistes, amb ''transparència i valentia''. Així mateix, també ha assegurat que es crearà una comissió extraordinària per establir una ''narració objectiva'' dels fets de l'1-O a la capital del Segrià i també per donar suport a les víctimes de la violència.

Postius: ''ens tindrà al seu costat en aquesta nova etapa històrica''

El candidat de JxCat, Toni Postius, ha remarcat a Pueyo que estaran el seu costat en aquesta ''nova etapa històrica'' perquè el resultat de les eleccions ha apuntat al canvi en la manera de gestionar la Paeria i deixar enrere 40 anys de governs socialistes. Postius ha dit que la nova corporació tindrà una ''feinada gegantíssima'', però sobretot per fer que predominin els ''valors republicans'' que contribueixin a la construcció de la república amb el mandat de l'1-O. En aquest sentit, ha lamentat que el PSC deixés la ciutat ''desemparada'' el dia del referèndum i ha remarcat la necessitat que l'Ajuntament estigui al costat del Parlament i les institucions del país.

El Comú no aclareix si entrarà al govern municipal

Helena Ferré, del Comú de Lleida ha assenyalat durant la seva intervenció que tant si el seu grup està al govern municipal com si no, col·laboraran i ''empenyeran'' per fer possible un ''canvi honest i valent'' a la ciutat. En aquest sentit, ha remarcat que al Comú els agrada el ''canvi honest'' que propugna ERC i per això els han ofert el vot a la investidura, un ''vot de confiança, col·laboració i també exigència''.

Així mateix Ferré ha apostat per un govern municipal que revisi els plans urbanístics, per posar-los al servei d'una ciutat més saludable, cohesionada i innovadora. També que es posi el ''consens de ciutat'' per davant d'interessos especulatius. Ferré també ha volgut recalcar que els sembla inacceptable que hi hagi ''presos polítics'' o que es negui, ja no només el dret a l'autodeterminació sinó fins i tot la possibilitat de parlar-ne.

Larrosa elogia l'herència dels governs socialistes

El fins ara alcalde Fèlix Larrosa ha volgut posar en valor el ''progrés'' que han suposat per Lleida 40 anys de governs socialistes i ha demanat responsabilitat als partits que a partir d'ara formaran govern. Els ha demanat que no defugin les polítiques progressistes i ha ofert el PSC per col·laborar amb els projectes de ciutat. Larrosa, ha retret a Pueyo que rebutgés el ''xec en blanc'' que els socialistes li van oferir després de les eleccions i per això ha dit que faran una ''oposició contundent''.

Ribes reclama que els carrers continuïn sense ''propaganda ideològica''

La cap de Cs, Ángeles Ribes, ha dit a Miquel Pueyo que tindrà la formació taronja al seu costat per treballar per la ciutat però també li ha demanat que es mantingui la ''llibertat'' de poder passejar pels carrers sense ''sentir-se incomodat per la propaganda ideològica''. Ribes també ha demanat ''igualtat davant la llei'' i pels castellanoparlants quan es dirigeixen a l'Administració. La portaveu de C's ha apostat pel pluralisme polític i ha demanat al futur govern de la Paeria que governin tenint en compte que també hi caben a la Constitució Espanyola si compleixen les premisses que marca.

Palau demana defugir interessos ideològics i partidistes

El portaveu del PPC, Xavier Palau, ha reconegut que el 26-M Lleida va votar pel canvi però ha remarcat la necessitat que el nou govern ha de governar pensant en les persones i en ''clau de ciutat, per sobre d'interessos ideològics i partidistes. Ha demanat a Pueyo que no cometin errors del passat perquè ''Lleida som tots''. Així mateix, li ha estès la mà per cooperar per un futur de Lleida però l'ha advertit que quan no encertin posicions, li marcaran una oposició ferma i constructiva.

Un Ple carregat de simbolisme pel canvi històric

Les forces independentistes han aconseguit la vara de comandament de la Paeria. La sessió d'investidura ha estat carregada de simbolisme entre els representants de cada partit i la sensació de canvi històric s'ha fet notar des del primer moment, quan els nous regidors han sortit des del despatx noble per entrar al Saló de Sessions. Les cares noves han predominat ja que un 70% del regidors s'han renovat. Amb 13 dones, és la corporació més feminitzada des de 1979.

Un dels primers passos de la sessió ha estat la constitució de la mesa d'edat que curiosament ha estat integrada pel nou alcalde, Miquel Pueyo, ja que amb 61 anys és el membre més gran de la nova corporació. L'altra representant de la mesa d'edat ha estat Helena Ferré, del Comú de Lleida, que té 26 anys. A continuació s'ha llegit la pregunta de jurament o promesa del càrrec de forma col·lectiva i el secretari general ha dit un per un el nom de tots els regidors. En aquest punt, els regidors de les formacions independentistes, començant pel nou alcalde, han jurat o promès el càrrec ''per la república catalana'' o pel mandat de l'1-O seguint la consigna anunciada divendres per l'AMI.

Després s'han repartit els sobres amb 6 paperetes de cada cap de llista més una papereta en blanc i s'ha procedit a la votació, el recompte i la proclamació de Miquel Pueyo com a nou alcalde de Lleida amb 15 vots a favor.

Pueyo ha lliurat els distintius a la regidora de menor edat i tot seguit a la resta per ordre de menor a major representació, començant pel PPC, seguint pel Comú, Cs, JxCat, PSC i ERC. Tot seguit els regidors s'han assegut al lloc que ocuparan els propers quatre anys i Pueyo ja s'ha situat a la cadira presidencial del Ple per primera vegada. Després de les intervencions la sessió ha finalitzat amb una foto de família.

El Ple s'ha seguit amb una gran expectació i al pati del Palau de la Paeria s'hi han congregat desenes de membres de les entitats sobiranistes que han escridassat i xiulat els discursos de Larrosa i Ángeles Ribes. Al saló hi havia moltes autoritats entre les quals el president del Parlament, Roger Torrent, el conseller d'Educació, Josep Bargalló i l'expresident del Parlament, Ernest Benach. El gran absent ha estat l'exalcalde Àngel Ros.