13 de juny de 2019
13.06.2019

vist per a sentència?

14.06.2019 | 06:30

i una cosa va quedar clara ahir, després dels al·legats dels acusats en el macrojudici d'abans-d'ahir, va ser que la premsa de la capital no està preparada per a una sentència absolutòria. Com passà amb la Fiscalia, per a la majoria de mitjans unionistes els quatre mesos de judici no han servit per a res. Com si no haguéssim sentit i vist proves testimonials, pericials i documentals que han desfet arguments falsos. No hi ha pitjor sord que el que no vol oir. Davant del procés català, per a aquests sectors sols val una resposta: escarment i revenja. Cap mediació. I consti que els arguments dels encausats van ser molt dignes. Per a Junqueras el tribunal podia tornar el conflicte al terreny de la política, d'on mai no hauria d'haver sortit. Romeva instava els demòcrates a somiar una societat sense presos ni judicis polítics. Forn es mantingué en els seus ideals convençut de no haver comès cap delicte. Per a Turull s'havia confós la discrepància amb una escomesa a un Estat que se sentia dèbil per manca de raons. «Escapçant uns quants no s'escapçarà la voluntat de decidir dels catalans», digué, coincidint amb Rull, per a qui no hi ha prou presons per tancar la llibertat de tot un poble i cità Espriu. Sànchez començà recordant Sòcrates i demanà al tribunal maragallianament «llum als cors i força al braç». Forcadell encara no sabia què feia allà, quan els seus companys de mesa són al TSDC i esperava que es jutgessin fets comprovats i no inventats. Bassa, que moltes fases del judici l'havien entristit, demanà una sentència que fos un principi de solució. Per a Cuixart el problema no es de desobediència civil, sinó d'obediència, convençut que, pacíficament, Catalunya tornarà a cercar camins per ser. Santi Vila es demanava com s'havia arribat a aquell despropòsit i, despres de la pausa, Borràs assegurà que tots tenien clar que no hi havia d'haver despesa pública per l'1-O i que cal trobar l'encaix de Catalunya a Europa. Acabà Mundó desitjant la sortida de la garjola dels companys en presó provisional perquè «mai no és tard per a les solucions». I Marchena pronuncià l'esperat «Vist per a sentència». Però això no ha acabat. He posat el títol amb interrogant. Demà explicarem el perquè.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook