L'advocada de Jordi Cuixart, Marina Roig, ha criticat que s'hagi "criminalitzat" drets fonamentals com el d'expressió o reunió i que s'hagi perseguit al president d'Òmnium per impulsar la mobilització social. "La defensa de la unitat d'Espanya no pot provocar el sacrifici dels drets fonamentals de tots els ciutadans", ha afirmat durant l'informe final. A més ha dit que criminalitzar aquests drets no es pot entendre com una "defensa de la Constitució", i ha criticat que des d'alguns poders de l'Estat es vegi com una "amenaça" el dret a manifestar-se. "La Constitució no s'entendria sense les mobilitzacions dels anys 70", ha posat d'exemple. També ha acusat el tinent coronel Daniel Baena de "servir en safata" un vocabulari que permetés a la fiscalia acusar per rebel·lió i "parlar de cop d'estat i període insurreccional". "Però el nom no fa la cosa, són paraules buides de contingut si les contrastem amb les proves del judici", ha manifestat.
En l'exposició de l'informe final, la lletrada Marina Roig ha defensat que Cuixart sempre va fer crides a la calma i que "mai va voler impedir l'actuació judicial, sinó protestar per ella". I ha dit que els danys als vehicles "no poden retirar la qualificació de manifestació pacífica" al 20-S i no es poden atribuir als organitzadors. Per tant, ha basat els arguments en defensar els drets fonamentals de reunió, manifestació i llibertat d'expressió i ha negat que els fets puguin encaixar en els tipus de la rebel·lió -que requereix de violència i alçament públic- ni tampoc de sedició. "No és fer possible una ponderació entre la unitat d'Espanya i els drets fonamentals", ha asseverat.
