an den Eynde, advocat de Junqueras i Romeva, va ser el primer, ahir, d'exposar el seu informe final de la defensa. Per a ell, en aquest macrojudici hi havia hagut molts sorolls i estridències fora de la melodia dels fets. Esperava que el Tribunal creés dret en aquesta causa difícil, sense precedents, perquè haurà de dirimir com s'interpretarà el Codi Penal davant proposicions d'un Parlament o quina resposta penal donar a uns piulets capaços de concentrar gent. El judici és un repte per saber quin abast atorgar als drets fonamentals. La discrepància entre Fiscalia i Advocacia de l'Estat, advocant, una, rebel·lió i l'altra, sedició, ja demostra un «desacord descomunal». Les acusacions han fet una barrija-barreja en la qual «el paper dels ME ha desaparegut». L'advocat passà tot seguit a explicar com aquesta «causa general» s'inicià prospectivament el 2015 amb una circular de Fiscalia de l'AN en què es demanava atenció a «possibles delictes» i s'investigà les possibles estructures d'Estat de la Generalitat, ja des de principis de 2016, des del Jutjat 13 de Barcelona, encavallant una causa amb altres durant un any i mig segons testimoni de Baena (es queixà de proves que mai no han arribat a la causa). Van den Eynde es referí a Jakobs i a l'aplicació del dret penal de l'enemic i negà la violència tant del 20-IX com de l'1-O ( Millo mateix havia valorat positivament el dret a la llibertat d'expressió). Esbocinant els fets, provà que no hi hagué ni rebel·lió ni sedició (el tumult també implica violència d'algun tipus com deixà dit Maza) ni malversació.
Melero, defensor de Forn, començà contrastant el principi de cop d'estat de Kelsen, esgrimit per Zaragoza, amb la llei de Godwin de l'anologia amb els nazis, assegurà que es basaria en opinions de penalistes com García Ribas, Sandoval o Queralt, i desbrossà què no era objecte del procediment (ni les FCSE ni els ME, tot i que assegurà que foren els únics a complir les ordres de la Fiscalia i la magistrada del TSJC) i què sí. Cedí la frontera de la desobediència per al seu defensat, i provà, en canvi, que no se'l podia acusar ni de rebel·lió ni de sedició ni de malversació. Acabà amb una anècdota i un desig: poder reconstruir una Espanya en què sols ens discutim per William Horner, protagonista de Luz de Agosto.
