El Tribunal Europeu de Drets Humans va rebutjar la demanda de l'expresidenta del parlament català Carme Forcadell contra la seva presó preventiva, segons van informar fonts del Tribunal Europeu de Drets Humans, que van explicar que «la demanda ja no està pendent», en «haver estat declarada inadmissible» per un jutge únic el març passat. En haver estat una decisió adoptada per un jutge únic, només es va informar les parts i no hi va haver comunicat de premsa ni apareix a la base de dades del TEDH, com sí que succeeix amb les decisions que adopta un comitè de 3 jutges o una sala de 7.

La inadmissió d'una demanda per un jutge únic només dos mesos després d'haver estat presentada -com va succeir en aquest cas- sol ser conseqüència d'una d'aquestes tres raons: estar manifestament infundada, presentada fora de termini o no haver esgotat les instàncies judicials internes. Tot indica que la demanda de Forcadell va ser rebutjada per l'últim dels motius, ja que quan va presentar la demanda el 18 de gener del 2019 ho va fer sense que el Tribunal Constitucional hagués resolt encara el recurs contra el seu ingrés a la presó.

La demanda de Forcadell va al·legar quatre articles del Conveni Europeu de Drets Humans relatius als drets a la llibertat i a la seguretat, llibertat d'expressió i de reunió i associació, així com el dret a eleccions lliures.

Estrasburg va rebutjar fa dues setmanes la demanda de Forcadell i 75 parlamentaris catalans més, com l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, per l'anul·lació del ple d'octubre del 2017 que podia declarar la independència. Una Sala de set jutges va assenyalar que la suspensió dictada pel Tribunal Constitucional era necessària «en una societat democràtica» per al «manteniment de la seguretat pública, la defensa de l'ordre i la protecció dels drets i llibertats d'altres». Dels 12 casos contra Espanya que el TEDH ha comunicat a les parts des d'octubre del 2017, cap no fa referència al procés sobiranista.